Forenses de l'Institut Nacional de Toxicologia (INT) van explicar que Asunta no va poder defensar-se en el moment de la seva mort, atesos els elevats paràmetres que presentava en sang de Lorazepam, el principi actiu de l'ansiolític Orfidal. Les altes concentracions detectades en la nena van deixar «molt limitades les seves capacitats de defensa», van destacar aquests tècnics mitjançant videoconferència durant la jornada d'ahir del judici per la mort el 21 de setembre de 2013 d'aquesta menor de 12 anys, en el qual estan acusats seus pares adoptius, Rosario Porto i Alfonso Basterra.

Els especialistes van explicar, així mateix, que, segons els estudis teòrics, els efectes d'aquest sedant comencen a notar-se entre «15 i 45 minuts» després de l'absorció. No obstant això, van apuntar que «alguns factors retarden l'absorció en el mecanisme», com ara l'existència d'aliments a l'estómac, tal com va poder passar en aquest cas, ja que Asunta tenia «gran contingut» d'aliments.

Per això, els forenses van explicar que, encara que en el moment de la mort i amb una quantitat, segons el seu informe, de 0,55 mg de Lorazepam en sang, la nena «no podria caminar», és probable que hores abans sí, perquè el deteriorament que proporciona aquesta medicació es presenta de manera «progressiva» i és de manera gradual com es van «perdent facultats».

Aquesta tesi també va ser avalada per les cinc persones pertanyents al departament de química de l'INT que van destacar que la nena estava «incapacitada» per defensar-se, donat l'«estat de sedació» en què es trobaria en el moment de la defunció. L'anàlisi del cabell de la nena evidencia un «consum repetitiu» en el temps de Lorazepam.