Els problemes de finançament de les comunitats autònomes han portat els presidents d'algunes d'elles, especialment els socialistes, a posar el punt de mira en el Concert basc, cosa que ha posat en alerta els dirigents del Govern basc i dels partits bascos en general.

Davant l'allau de declaracions, el lehendakari Iñigo Urkullu, acompanyat pels diputats generals de les tres diputacions i el president de l'Associació de Municipis Bascos (Eudel), va promoure una declaració institucional en defensa del model tributari i el seu caràcter pactat i solidari, en la qual s'adverteix que el Concert i la quota bascos suposen un element essencial del pacte polític de convivència entre Euskadi i l'Estat espanyol.

Aquest pronunciament, en què el lehendakari va assegurar que defensarà amb «absoluta fermesa» el Concert i el conjunt de l'autogovern de l'autonomia, es va produir davant el qüestionament del Concert i de la quota -el diners que Euskadi paga a l'Estat per les competències no transferides- per part d'alguns dirigents del PSOE, del PP i de partits com Ciutadans i UPyD.

El líder dels socialistes, Pedro Sánchez, va haver de matisar les seves paraules afirmant que «els socialistes se senten a gust i còmodes amb el concert i la quota basca», per aclarir les seves declaracions que calia «actualitzar» el contingent i davant les crítiques de destacats «barons» com la presidenta andalusa, Susana Díaz, el president de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, o el president del Principat d'Astúries, Javier Fernández, que van parlar de transparència o de «modular» la quota, paraules amb les quals en el fons volien dir que hi ha «privilegis» i «desigualtat» entre comunitats. El líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, va arribar a dir que la quota sí, però sota determinades condicions.

Els socialistes bascos tambévan fer una defensa a ultrança del concert i van assenyalar que alguns dirigents socialistes «no han estat molt fins» en paraules de l'exlehendakari i secretari de Relacions Polítiques del PSOE, Patxi López.

El portaveu parlamentari del PSE, José Antonio Pastor, va advertir als presidents autonòmics que posar en qüestió la quota basca no resoldrà els problemes de finançament autonòmic que té Espanya i no va dubtar a afirmar que alguns dirigents del PSOE «han ficat la pota», possiblement per desconeixement, en especular sobre la quota basca.

Qui no va amb mitges tintes en aquest tema és el president de Ciutadans, Albert Rivera, que es va manifestar partidari d'acabar amb el model que regeix la relació fiscal d'Euskadi i Navarra amb l'Estat -el concert econòmic basc i el conveni navarrès - i va proposar que les «minihisendes» provincials, que considera «un anacronisme», esdevinguin autonòmiques i s'incorporin al règim de finançament comú, en el marc d'un futur «pacte fiscal europeu» sense paradisos fiscals ni privilegis en impostos com societats o IVA.

Des del PP van respondre amb fermesa a les crítiques. El vicesecretari de Política Sectorial, Javier Maroto, va afirmar que ni Catalunya ni la Comunitat Valenciana demanen més capacitat d'«autogestió» financera quan apel·len al Concert basc o al conveni navarrès, sinó «més diners i punt».

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va intentar tancar el debat en assenyalar que el règim fiscal basc i navarrès «no està en qüestió».

Sistema de risc unilateral

El lehendakari va respondre als que critiquen el caràcter «insolidari» del Concert que el País Basc aporta a les arques estatals «per sobre» del que li correspondria en funció de la seva ràtio de població i riquesa, i va aconsellar que en lloc d'atacar el Concert, el que haurien de fer altres dirigents que el qüestionen és assumir la «cultura de la gestió responsable» existent a Euskadi i deixar de gastar per sobre de les seves possibilitats com van fer en l'època de «vaques grasses». En aquest sentit, va destacar que el Concert és un sistema de «risc unilateral», ja que Euskadi ha d'aportar el Contingent establert a l'Estat independentment de l'evolució de la recaptació.

No obstant això, el catedràtic d'Hisenda de la Universitat del País Basc Ignacio Zubiri Oria reconeix en un treball que el Concert Econòmic ha estat un instrument bàsic en el progrés d'Euskadi i ha aportat a aquesta comunitat uns recursos financers certament molt més elevats que els que tenen les autonomies de règim comú.