aEspanya hem encadenat la por al terrorisme catòlic d'ETA -no hi ha sacerdots entre les víctimes- amb el pànic al terrorisme islàmic d'Al-Qaeda/Isis. Sense solució de continuïtat. Mentrestant, els ciutadans de París, urbs que redobla el valor de la ciutadania, es veien confinats ahir mateix als seus domicilis de Saint Denis per ordre de la superioritat. La llibertat no surt gratis. Una altra rendició.
La paraula «guerra», vessada amb excessiva alegria sobre la matança francesa, no legitima la resposta bombardejada. Justifica els atemptats, en inscriure'ls en el protocol d'un conflicte entre subjectes equivalents. Occident ha caigut en el parany sota el subterfugi d'una paraula tranquil·litzadora perquè avala la resposta més fragorosa, encara que no la més intel·ligent. Els escèptics sobre la militarització seguim associant la carnisseria de?París a la taronja mecànica abans que a Patton.
Fa mig segle que van periclitar les declaracions de guerra, però almenys s'identificaven les àrees geogràfiques en conflicte. L'operació a Saint Denis ha aixecat més expectació que els bombardejos de l'erm sirià. Inaugura un conflicte sense fronts, una immensa rereguarda. Ha esclatat la guerra civil, en propers lliuraments s'aclarirà qui és l'enemic.
Bush va crear l'islamisme a l'Iraq. Des de l'11S, la «Guerra contra el terror» no ha desaparegut de la CNN. La vocació bel·licista no apel·la únicament a l'exaltació emocional. Es tracta de sostreure la cotidianeïtat a la via judicial, i traslladar-la a la militar. No és tranquil·litzador sintonitzar la cadena espanyola més dissolvent, La Sexta, i trobar-se amb un tinent coronel folrat d'entorxats. Una reculada, fins i tot en el vestuari. Estats Units ja va incórrer en les legislacions d'excepció que autoritzen segrestos i tortures. Alimenten a més el reclutament de terroristes.
El nihilisme també s'aprèn, per la qual cosa és reversible. Occident menysprea el seu poder de seducció, més important que la capacitat de convicció. Clinton va bombardejar una fàbrica sudanesa d'aspirines després del primer macroatemptat d'Al-Qaeda a l'Àfrica contra ambaixades nord-americanes. Bush va fer el ridícul a l'Iraq i Afganistan, el seu amic Blair admet profusament l'error però Aznar és impossible que ho faci. La guerra és una abstracció convenient, els diaris més importants composen les seves portades sense especificar el biaix religiós dels assassins. Sacrificar la llibertat a la seguretat suposa perdre ambdues qualitats.
