La portaveu de Coalició Canària al Congrés, Ana Oramas, va explicar al Rei que durant quatre dies, en dates prèvies a la investidura fallida de Pedro Sánchez, va haver-hi possibilitats reals que tirés endavant perquè Podem va arribar a estudiar abstenir-se per facilitar la seva elecció. El líder socialista hauria aconseguit així la investidura amb els vots del PSOE, PNB, Compromís, EU i CC, i gràcies a l'abstenció del partit liderat per Pablo Iglesias, al qual va responsabilitzar directament del fracàs d'aquesta operació perquè, va dir, un «sector important» de la formació es va oposar a l'acord. Amb aquestes consideracions, la parlamentària va ratificar el seu pessimisme davant la possibilitat que hi pugui haver un acord d'última hora que impedeixi convocar nous comicis. Segons la diputada canària, durant quatre dies va estar sobre la taula «aquesta opinió dins de Podem, amb nom i cognoms, de no fer un pacte de legislatura, sinó un suport per a un dia d'investidura i un Govern d'any i mig per ajudar Podem a recompondre's». efe/ddg madrid

Tot i que el Rei encara no tanca la porta a què es pugui arribar a un acord d'última hora, la veritat és que l'última ronda de consultes està servint per constatar que les eleccions són pràcticament inevitables. Tant és així que Felip VI va demanar als partits una campanya electoral més austera. I és que a l'espera del que puguin comunicar avui al Rei els quatre primers espases de la política espanyola -Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera- ahir es va parlar molt poc d'investidura i molt d'eleccions.

A més, el Monarca va descartar proposar un candidat independent com va suggerir el líder de Ciutadans llevat que els partits donessin un suport ampli a aquest candidat o bé en cas d'«extrema necessitat», una possibilitat que el Monarca no veu a l'horitzó.

Des d'IU, Alberto Garzón té clar que el Rei ja està en clau electoral i que assumeix que aquesta tercera i última ronda de consultes és merament «protocol·lària» perquè «tot sembla bastant sentenciat». És més, segons va revelar el propi Garzón, Felip VI es va mostrar especialment interessat per la possible confluència entre Izquierdra Unida i Podem de cara a aquests previsibles comicis del 26 de juny.

Garzón considera que allò «natural» és que, si hi ha un acord amb Podem, els candidats de les dues formacions vagin en la llista per Madrid i que a més en la campanya cadascú vagi amb les seves sigles, el seu programa i preservant la seva identitat. El portaveu d'IU també va expressar al Rei la conveniència de disminuir les despeses electorals i la necessitat d'una campanya reduïda i que no sigui especialment costosa per als ciutadans.

És el missatge que el Monarca va traslladar també al diputat de Foro Asturias, Isidro Martínez Oblanca, que va explicar que Felip VI havia expressat el seu desig que les forces polítiques «no cansin» els votants que, si no hi ha acord en l'últim moment, hauran de tornar a les urnes en menys de sis mesos. Martínez Oblanca va culpar les «maniobres de supervivència» del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ajudat pel líder de Ciutadans, Albert Rivera, del fet que els ciutadans hagin de tornar a les urnes.

La retallada de les despeses electorals també va ser plantejada al Rei pel diputat de Nueva Canarias, Pedro Quevedo, qui tot i això creu que el monarca encara està decidit a «indagar» la possibilitat d'un acord d'últim minut. Si aquest fracassa i cal tornar a les urnes, Quevedo es va mostrar contrari a eliminar l'enviament de paperetes electorals a domicili.

El president d'UPN, Javier Esparza, va ser un altre dels dirigents polítics que va plantejar al Rei que aquesta segona campanya en pocs mesos no comporti una despesa excessiva. Segons Esparza, el Monarca «valora molt positivament» la seva proposta de reduir almenys un 30 per cent el cost de la campanya -uns 45 milions d'euros- i destinar aquests diners estalviats a despesa social.

La portaveu d'En Marea, Alexandra Fernández, va explicar al Rei com el seu partit va reduir un terç les despeses de l'última campanya electoral mitjançant el contacte directe amb els electors i actes locals de baix cost.