La neodreta alemanya, representada per Alternativa per Alemanya (AfD), va radicalitzar ahir el seu discurs cap a un "patriotisme sense complexos", encoratjat pel seu ascens electoral i entre violentes protestes al carrer de manifestants d'esquerra. Stuttgart, capital del pròsper land de Baden-Württemberg (sud), va ser escenari en l'obertura del congrés de la AfD de dues formes de radicalització de signe contrari: la del populisme dretà emergent i la dels que pretenien tancar-los el pas per la força. Uns 500 detinguts temporalment, d'un total de 1.500 manifestants, alguna barricada amb pneumàtics cremant i grups d'encaputxats tractant d'obrir-se pas fins al centre de congressos, a 15 quilòmetres del nucli urbà, va ser el balanç de la jornada.

Les autoritats locals havien disposat un ferri cordó de seguretat als voltants del recinte firal, destinat a impedir topades entre els prop de 2.000 delegats de l'AfD i els esquerrans. Els conats de bloqueig van començar a primera hora del matí i al migdia la situació semblava sota control, mentre que al centre de congressos les dues ales del partit, la més o menys moderada i la radical, s'embrancaven en el seu pols per definir la línia del partit. L'AfD representa un "patriotisme sense complexos", disposada a "presentar resistència a l'arribada incontrolada d'immigració d'altres cultures" i impedirà que "en pocs anys acabem no reconeixent el nostre país", va proclamar el seu copresident, Jörg Meuthen.

L'idioma alemany pateix "violacions lingüístiques", a mercè de les distorsions amb què s'utilitza en les xarxes socials i de la presència d'aquesta immigració, va prosseguir entre frenètiques ovacions, per postular a continuació per un "sa conservadorisme". Meuthen va ser la veu de l'ala radical, que advoca per prohibir els símbols de l'islam -des de minarets al burka- per considerar-ho una "ideologia anticonstitucional", mentre la líder i rostre més mediàtic del partit, Frauke Petry, cridava a la cohesió.

Els 2.000 delegats, concentrats en una sala on l'aforament no donava per a acollir-los a tots -ni tampoc a la voluminosa presència dels mitjans de comunicació-, van ovacionar amb passió al primer i amb més o menys complaença a Petry.

Enmig es van produir intervencions com la de l'eurodiputat Marcus Pretzell, que va llegir un missatge solidari de l'ultradretà FPÖ austríac -"partit del futur president d'Àustria", va dir, per Norbert Hofer, guanyador de la primera volta de les presidencials-.

Pretzell va anunciar el seu ingrés en el grup del Front Nacional francès a l'Eurocambra i va defensar les regles de la subsidiarietat i la tornada a les competències nacionals, per evitar que "gent com Podem a Espanya pugui acabar marcant pautes a Europa".

Congrés eufòric

També es va proclamar un candidat propi per a la presidència del país -a renovar l'any que ve-, ja que va recaure en el veterà Albert Glaser, que va llançar la proposta de concedir asil als musulmans que apostatin d'aquesta religió. Va ser una arrencada del congrés marcada per l'eufòria d'una formació que el 2013, el seu any fundacional, semblava agònica després de no haver accedit al Bundestag en quedar-se unes dècimes per sota del mínim del 5%.

L'AFD està ara crescuda, apuntalada en el vot de protesta contra l'arribada de refugiats a Alemanya -1.100.000 peticions d'asil va rebre al país l'any passat- i l'erosió dels grans partits de la coalició d'Angela Merkel. Té dos eurodiputats, escons en sis de les 16 càmeres regionals del país i el març passat va aconseguir un 24% dels vots a l'estat federat de Saxònia-Anhalt (est), així com un 15% a Baden-Wüttemberg, land liderat pel Verd Winfried Kretschmann.

Un cop inaugurat el congrés, es van acumular altres retards per problemes de procediment i caos en la resolució de les múltiples mocions dels delegats, esbroncades i una decisió de dissolució de la delegació clarament ultradretana del land del Sarre.