Un estudi signat per tres economistes de les universitats de Harvard i Michigan, elaborat als inicis de l'actual segle, xifra en 10 bilions de dòlars, gairebé nou bilions d'euros, el "diner negre" dipositat en refugis fiscals. L'assessor fiscal Luis García Langa discrepa de la conclusió a què van arribar els tres professors nord-americans, els quals van defensar en el seu estudi que bona part del "diner negre" escamotejat al fisc era reinvertit en els seus països d'origen destinant-se en la seva major part a l'adquisició de deute públic. García Langa opina que el percentatge més voluminós del "diner negre" sostret al control de la hisenda pública es queda fora, no és retornat.
El procediment habitual per eludir el fisc consisteix en un mer intercanvi amb algú que té dipositats els seus diners en un paradís fiscal. L'operació, desenvolupada sota els auspicis d'un despatx especialitzat en transaccions opaques, és senzill: posats en contacte qui requereix immediatament diners en efectiu i qui busca evadir, es fa la permuta i assumpte solucionat. Langa precisa que tenir dipositats diners en un paradís fiscal no constitueix una il·legalitat, en estar obligat el seu posseïdor a efectuar la corresponent declaració a la hisenda pública. Afegeix que les quantitats superiors als 50 mil euros han de ser declarades, en cas contrari, d'acord amb l'anomenat model 720, està prevista una sanció del 150 per cent de la quantitat sostreta al control del fisc. Es tracta de la multa confiscatòria, una normativa que per a Brussel·les és de dubtosa legalitat, pel que ha incoat a ?Espanya el corresponent expedient.
Els dos sistemes més utilitzats per evadir impostos són, el primer, constituir una societat en un paradís fiscal, per exemple Panamà, encara que per a Espanya no tingui aquesta consideració, amb accions al portador, procediment que dificulta conèixer qui és el posseïdor d'aquestes. La societat avui en dia pot ser creada a través d'internet, de manera que els tràmits es resolen en molt poc temps. Com es dipositen els diners en la societat opaca? Si s'han obtingut fora del país d'origen, es fa directament, en cas contrari són traslladats en efectiu, "i te la jugues", afirma García Langa, o s'utilitzen els serveis d'un despatx especialitzat, que gestiona l'operació amb el màxim sigil utilitzant els mecanismes que fan possible que es perdi el rastre dels diners.
Persona
de confiança
La segona alternativa consisteix a utilitzar els serveis d'un trust (persona de confiança) a la qual es fa lliurament de la quantitat que es desitja sostreure al control del fisc, amb la qual cosa es deixa de ser l'amo dels diners, que des d'aquell moment són propietat del titular del trust, al qual se li transmet què es vol fer amb els diners que s'han posat a les seves mans a través de l'anomenada "carta de desitjos", que en realitat és l'ordre que el veritable amo vol que s'executi. No hi ha constància oficial de despatxos professionals que es dediquin a implementar aquestes operacions, però se sap que existeixen. García Langa recorda que fins i tot un banc, el Banco Madrid, va fer fallida per realitzar operacions d'aquesta naturalesa, i afegeix que cada vegada resulta més difícil portar a bon port operacions d'aquestes característiques, entre altres raons perquè hi ha molts diners que es guanyen fora d'Espanya, cosa que fa que sigui pràcticament impossible liquidar els paradisos fiscals. Si una empresa espanyola radicada a ?Luxemburg, estat membre de la Unió Europea, paga els tributs a l'illa de Man, territori del Regne Unit, un altre estat de la Unió, les autoritats fiscals espanyoles ni se n'assabenten, de manera que el control es fa impossible.
Per a què ha servit l'amnistia fiscal aprovada pel Govern de Mariano Rajoy? Ha fet aflorar el "diner negre" no declarat? Luis García Langa especifica que ha permès declarar a Hisenda amb una contraprestació ridícula: el 10 per cent, però no del capital ?repatriat, sinó únicament dels ?beneficis dels últims tres anys. Així i tot, malgrat les més que favorables condicions que els han ofert als ?defraudadors, dels 2.500 milions ?d'euros que s'esperava recaptar únicament se n'han obtingut 1.191 aflorant 40.000 milions d'euros.
És significatiu enumerar els estats que des de 2003 han sortit de la llista negra, la dels que Espanya considera paradisos fiscals: Andorra, Antilles Neerlandeses, Aruba, Xipre, Emirats Àrabs Units, Hong-Kong, Bahames, Barbados, Jamaica, Malta, Trinidad i Tobago, Luxemburg, Panamà, San Marino i Singapur. Les legislacions fiscals d'alguns dels esmentats estats són molt més opaques que l'espanyola, cosa que fa que a la pràctica, tot i no tenir la denominació oficial de paradís fiscal, de fet se'ls pot seguir considerant com a tals, cas de ?Panamà. Així doncs, tot i que la normativa internacional s'ha endurit notablement en els últims anys, els diners de procedència il·lícita se segueixen movent amb força facilitat, intentant situar-se en petites jurisdiccions opaques on ?segur troben refugi, de manera que ni tan sols cal obrir un compte en un país ?caribeny o del Pacífic, on abunden els que ofereixen legislacions ?impermeables, sinó que moltes vegades és suficient amb muntar una societat pantalla. Pel que fa a les entitats financeres, cal ressenyar que els bancs sempre disposen de la identitat del titular, però no poques vegades es camuflen darrere de les sigles de les empreses. Luis García Langa assenyala que una de les grans dificultats amb què es topen les legislacions estatals per combatre el "diner negre" consisteix en l'absència d'una harmonització fiscal de caràcter internacional, la qual ni tan sols existeix en el si de la Unió Europea, on països com Irlanda o Luxemburg posseeixen normatives més laxes que l'espanyola, per la qual cosa els és fàcil captar determinades inversions.
En preguntar a un expert si és possible acabar amb els paradisos fiscals, respon que sense un gran acord internacional, que ?actualment no és factible, no poden ser eliminats, entre altres raons perquè alguns estats posseeixen determinats territoris que, de facto, són paradisos fiscals; és el cas del Regne Unit, amb les illes de la cadena i fins i tot Gibraltar o alguns dels 50 ?estats que formen els Estats Units. A més, territoris sota ?sobirania britànica són ?paradisos fiscals. Tot això fa ?impossible que s'impedeixi el moviment del "diner negre", que gairebé sempre, tret que ?sigui descobert abans, arriba a un destí ?segur, en el qual es perd el seu rastre. Per això el que ha passat amb el despatx ?d'advocats de ?Panamà ha constituït un escàndol planetari, en el qual s'han vist involucrats tot ?tipus de gent de les ?classes ?socials benestants, fins i tot polítics.
