Els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona van tractar ahir de convèncer al Fons Monetari Internacional (FMI) perquè participi finalment en el tercer rescat a Grècia amb un alleujament del deute grec a curt, mitjà i llarg termini, i amb unes mesures de contingència més equilibrades. Hores abans de la reunió, el Parlament de Grècia va aprovar la reforma de les pensions i fiscal amb la qual el Govern espera complir els compromisos amb els seus creditors internacionals després de tres jornades de mobilitzacions sindicals on es van crear diferents aldarulls. La majoria governamental, constituïda per Syriza i Grecs Independents (ANEL), es va mantenir unida i va aconseguir aprovar les propostes de l'Executiu per 153 vots a favor, enfront dels 143 que van votar en contra.
El nou paquet legislatiu es compon de les reformes de les pensions, dels impostos directes i dels indirectes, les quals permetran economitzar 5.400 milions d'euros anuals i aconseguir el 2018 un superàvit primari del 3,5% del producte interior brut, tal com ho preveu el programa del tercer rescat signat a l'estiu.
La votació d'ahir es va dur a terme després de tres jornades de mobilització sindical, que van sumar la vaga general de 48 hores mantinguda pels principals sindicats hel·lens el divendres i el dissabte i les manifestacions del diumenge en diversos punts del centre d'Atenes i enfront del Parlament. La més nombrosa va ser la convocada pel sindicat del sector públic (ADEDY) davant el Parlament al començament de la sessió parlamentària d'ahir. Encara que aquesta es va desenvolupar en la seva major part sense incidents, un grup de manifestants va llançar pedres i bengales als agents antidisturbis, que van respondre amb gasos lacrimògens.
L'eurozona considerarà ara mesures d'alleujament a curt termini i possibilitats per optimitzar la gestió del deute, és a dir reduir els costos per a Grècia, mentre que per al mitjà termini explorarà accions específiques -com períodes de pagament més llargs, ajornament del pagament dels interessos- que poden ser utilitzades si fos necessari al final del rescat. Això vol dir que només podrien aplicar-se al final del 2018 o a principis del 2019, va explicar el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.
L'eurozona creu que l'acord i la implementació de les reformes que formen part de la primera revisió -com les reformes de pensions, la pujada d'impostos, el tractament dels crèdits morosos, la creació del fons de privatitzacions i d'una agència independent de recaptació d'impostos-, juntament amb unes garanties de finançament adequades per part de l'eurozona i un pacte sobre el deute, "permetran a l'FMI participar al programa". "L'FMI veu com un bon enfocament identificar i diferenciar mesures d'alleujament de deute a curt, mitjà i llarg termini".
