El president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van defensar ahir l'esperit reconciliador del projecte europeu durant els actes del centenari de la batalla de Verdun, la més llarga de la Primera Guerra Mundial, on van morir 300.000 soldats d'ambdós països.

Els dos mandataris van oferir així una solemne imatge d'unitat en un homenatge de diverses hores dut a terme en un lloc emblemàtic. Un esdeveniment que arriba quan al voltant de la Unió Europea planegen diverses incerteses, com ara el referèndum britànic sobre la continuïtat del Regne Unit a la UE, la crisi dels refugiats o les dificultats econòmiques de l'eurozona. "No ens separen més trinxeres. Raonar únicament en termes nacionals, nacionalistes, ens fa retrocedir", va assenyalar la cancellera des d'aquest simbòlic lloc del nordest de França que fa cent anys va viure deu mesos d'una continua pluja d'obusos.

Com ja van fer el 1984 el llavors president francès, François Mitterrand, i el canceller alemany de l'època, Helmut Kohl, Hollande i Merkel van convertir Verdun en un "símbol de la reconciliació francoalemanya", després d'enfrontar-se en dues guerres mundials durant el segle XX. "El nostre deure sagrat està escrit a la terra arrasada de Verdun. Estimem la nostra pàtria, però protegim la nostra casa comuna davant les forces de la divisió, del tancament i del replegament", va proclamar el president francès.

"Verdun -va afegir Hollande- és una ciutat que representa el pitjor, quan Europa es va perdre fa cent anys, i també el millor, quan la ciutat és capaç d'esforçar-se, d'unir-se per la pau i l'amistat franco-alemanya. Visca l'amistat, visca l'esperit de Verdun", va dir.

D'altra banda, el cap de l'Estat francès també va apel·lar a l'esperit de la solidaritat europea referent a la crisi dels milers de refugiats que intenten arribar al continent des de països com Síria, Eritrea o l'Iraq. "França i Alemanya tenen l'obligació d'ajudar a les poblacions que fugen de les massacres", va destacar Hollande en una intervenció al costat de la cancellera que es va produir dos dies després de la també històrica visita del president nordamericà, Barack Obama, a Hiroshima, ciutat japonesa on va esclatar la primera bomba atòmica durant la Segona Guerra Mundial.

Lluita contra l'EI

Des del Palau de l'Elisi van informar que en el dinar privat entre tots dos Hollande i Merkel van abordar assumptes com ara la lluita contra l'organització terrorista de l'Estat Islàmic (EI) i l'actualitat europea.

Exactament cinquanta anys després de la visita a Verdun del president francès Charles de Gaulle, presoner alemany durant la Primera Guerra Mundial i símbol de la resistència francesa als nazis en la Segona, els actuals líders de França i Alemanya van iniciar la jornada al veí cementiri de Consenvoye.

A continuació, Hollande i Merkel van signar el Llibre de la Pau del Museu Municipal de Verdun, van dipositar una corona de flors i van inaugurar la renovació del monument d'aquesta localitat en presència dels presidents de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i del Parlament Europeu, Martin Schulz.

Els mandataris també van passar revista a les tropes d'ambdós països i van presenciar la coreografia amb 3.600 nens francesos i alemanys orquestrada pel director alemany Volker Schlöndorff, guanyador de la Palma d'Or del Festival de Cannes de 1979 amb El tambor de hojalata, basada en una novel·la de l'escriptor alemany Günther Grass.

Hi va haver qui va trobar irrespectuós que milers de nens travessessin el cementeri de Douaumont corrent entre milers de creus blanques i es va generar certa polèmica a les xarxes socials, on l'aniversari es va convertir en un dels temes més comentats a França sota l'etiqueta # Verdun2016.

Entre el 21 de febrer i el 19 de desembre de 1916, Verdun, situada entre les localitats de Metz i Reims, va viure 300 dies de cruenta batalla en els quals es van llançar 53 milions d'obusos, 8.000 vehicles rodats i 400 avions i que van deixar uns 300.000 soldats morts entre els dos bàndols i 450.000 ferits o desapareguts.