El Partit Laborista Britànic, al qual pertany l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, tampoc no s'escapa del vendaval del Brexit. El líder Jeremy Corbyn, que ahir atribuïa el triomf del "leave" al descontent provocat per les polítiques d'austeritat impulsades pels conservadors, ha hagut de sortir al pas de les acusacions d'haver tingut un paper més aviat tebi en la campanya a favor del "remain". Després de pronunciar ahir un discurs que era analitzat al mil·límetre pels mitjans anglesos i pels opositors laboristes a Corbyn, l'encara cap visible del partit declarava: "El referèndum ha passat; la decisió ha estat presa. Crec que l'heu d'acceptar i que cal treballar per la nostra relació amb Europa en el futur".

Malgrat que les veus que reclamen la seva dimissió com a líder del Partit Laborista són cada vegada més nombroses, Jeremy Corbyn va reiterar que no pensa fer-ho. Ben al contrari, va emplaçar al partit a "unir-se per lluitar" contra un govern conservador dividit i escoltar una població "castigada per les retallades". En aquesta línia, va convenir que "hem d'aprendre a representar millor la gent" i va criticar que "la decisió dels tories (conservadors) de fer que les comunitats més deprimides paguin per una crisi que no van provocar ha portat una política divisòria" que va quedar reflectida en el referèndum.

El discurs de Corbyn arribava l'endemà que diversos diputats de la formació opositora al Govern de David Cameron -que abandonarà el càrrec de primer ministre a l'octubre- demanessin públicament un relleu al capdavant del partit i que dues diputades, Margaret Hodge i Ann Coffey, plantegessin una moció de confiança al líder del partit. Preguntat sobre aquesta possibilitat, Jeremy Corbyn va transmetre un "sí, sóc aquí" als crítics amb la seva gestió, donant a entendre que estaria disposat a concórrer a una nova elecció interna. El president del grup parlamentari laborista, John Cryer, ha de considerar la proposta de la qüestió de confiança, que podria ser debatuda demà dilluns. En cas que la proposta prosperi, dimarts es podria celebrar una votació secreta en el si del grup parlamentari. Cinquanta diputats són prou per nominar un candidat alternatiu.