El centre de Niça va viure ahir el matí més trist de la ciutat mediterrània francesa, hores després de la massacre que va ensangonar el seu passeig més famós i que es visquessin les seves hores més tràgiques. A poc a poc, però, la vida va tornar a apoderar-se de la ciutat perquè, com assegurava la dependenta Annie Piveteau, «si deixem de viure, és que ens han guanyat».

Piveteau ahir no es va desenganxar de la ràdio i del telèfon a darrere el taulell de la seva botiga de souvenirs situada a pocs passos d'on la policia científica francesa investigava, sota les mirades dels curiosos, les restes de l'atemptat que dijous a la nit va matar almenys 84 persones. «Tota la meva família està bé, però una cosina meva era en el passeig dels Anglesos amb el seu fill. No vol sortir de casa», va afirmar abans que un plor apagués la seva veu.

El matí, va dir, va ser normal quant a les vendes. «La clientela és sobretot de turistes estrangers, que sembla que no s'han assabentat gaire del que passa. Acaben de marxar dos nord-americans. Suposo que estan acostumats a aquest tipus de coses des de l'11-S», va indicar.

La seva companya Jessica no va tenir la força suficient per anar ahir a treballar. Era ella qui tenia oberta la botiga Eddy quan un camió es va llançar per un passeig ple de gent. «La botiga es va omplir de persones, va ser una invasió, segons m'ha explicat», va assegurar Piveteau.

Al costat, al cafè Li Mediterranée molts clients habituals ahir no van anar-hi, però els turistes sí. «Imagino que després de la bogeria de dijous a la nit, la gent prefereix no apropar-se al centre», va assenyalar la seva propietària.

Niça, que viu bolcada en el seu passeig dels Anglesos, orgull de la ciutat, semblava haver girat l'esquena a la seva platja. Les forces de seguretat van acordonar la zona, oculta darrere d'una lona blanca. Nombroses persones van desplaçar-se fins al passeig marítim per dipositar-hi flors. Lluny d'aquest punt, la ciutat vivia ahir una calma sorprenent. Els turistes mantenien el ritme habitual i la ciutat bullia com sempre al juliol.

En un carrer de l'interior, Pierre venia diaris. «El Nice Matin s'ha esgotat», va afirmar, assenyalant un cartell en el qual apareixia la portada del principal diari de la ciutat amb el titular «Massacre a Niça» sobre una foto en la qual els cadàvers s'estenien per terra.

Les terrasses es van anar omplint de gent a mesura que va avançar el dia. La vida va inundar la ciutat que retenia les llàgrimes.