Un jutge nord-americà va exculpar de tots els càrrecs el tinent Brian Rice, el policia de més alt rang acusat de no impedir les ferides mortals que va patir mentre estava detingut el jove negre Freddie Gray a Baltimore, a l'estat de Maryland, a l'abril de 2015. El jutge de Baltimore Barry Williams va declarar no culpable Rice, de 42 anys, dels tres càrrecs que se li imputaven: homicidi involuntari, imprudència temerària i mala conducta en el càrrec. Brian Rice, que és blanc i està en llibertat després d'haver dipositat una fiança de 350.000 dòlars, va evitar durant el procés judicial d'un altre càrrec de mala conducta i un delicte d'agressió en segon grau. Segons la Fiscalia, Rice és un dels sis agents de policia que suposadament va contribuir a les ferides mortals aque va patir Freddie Gray. efe/ddg washington

L'exsoldat Gavin Eugene Long, acusat de la mort de tres policies a Baton Rouge, a l'estat de Louisiana, al sud dels EUA, va manifestar en vídeos difosos a Internet el seu desig de declarar la «guerra» a la Policia en venjança per la mort de ciutadans negres per part d'agents. «Aquest és un temps per a la pau, però també és un temps per a la guerra, i en la majoria de les ocasions en què es desitja la pau, cal anar a la guerra», va assenyalar Long, de 29 anys i originari de Kansas City, a Missouri, en un vídeo difós a Youtube amb el nom de «Cosmo».

Amb aquest pseudònim, Long va gravar vídeos en què comentava la mort de ciutadans negres per policies, entre els quals s'inclou Alton Sterling, un home de 37 anys a qui dos policies blancs van disparar a boca de canó a Baton Rouge quan ja el tenien immobilitzat al terra mentre el detenien.

En un vídeo titulat «Protesta, opressió i com combatre els abusos», Long assegurava que en «el cent per cent de les revolucions, les víctimes lluiten contra els opressors». «Han tingut èxit contraatacant mitjançant el vessament de sang. Ningú ha tingut èxit només protestant. Això no ha funcionat i mai ho farà, has de lluitar, aquesta és l'única manera que un paio entén que t'ha de deixar en pau», destacava Long al vídeo.

Segons un document publicat pel diari local Kansas City Star, Long va intentar canviar el seu nom pel de Cosmo Ausar Seteprenra i va declarar la seva lleialtat a la nació Washitaw, concebuda com el lloc que els correspon a un grup de negres dins dels Estats Units.

En els vídeos, Long també elogiava Malcolm X, símbol d'un moviment radical en defensa dels drets civils en la dècada dels 60 i que, com a membre de l'organització religiosa Nació de l'Islam, va canviar el seu nom original Malcolm Little per Malcom X, ja que amb la lletra «X» feia referència a la tribu africana que mai va conèixer.

De moment, la policia no ha comentat els vídeos i tampoc ha indicat si Long sentia afinitat per grups de poder negre (black power). No obstant això, el cap de la Policia de Louisiana, Mike Edmonson, va explicar que Long «buscava policies», tot i que no va indicar si el seu atac va poder estar relacionat amb les protestes per la violència policial contra els negres. Edmonson també va descriure el succés com «una emboscada».

El tiroteig es va produir a primera hora del matí, quan la Policia de Baton Rouge va rebre una trucada d'alerta sobre un individu sospitós armat amb un fusell d'assalt que caminava per la carretera Airline, que passa davant de la caserna policial de Baton Rouge. Quan van arribar al lloc, els agents van ser rebuts a trets pel franctirador, que va matar tres policies i va ferir-ne uns altres tres.

Els tres policies ferits, pertanyents dos d'ells al Departament de Policia de Baton Rouge, de 41 i 32 anys, i el tercer a l'Oficina del Sheriff del districte est de la ciutat, de 45 anys, van ser traslladats a hospitals pròxims en estat greu. Un d'ells, segons la policia, està en situació crítica.

El president dels Estats Units, Barack Obama, va fer una crida a tots els nord-americans a «centrar-se a estar units» i «temperar les paraules» sense importar la ideologia política. «És molt important que, deixant de banda el partit polític, la raça o la professió, tothom se centri ara en paraules i accions que puguin unir-nos com a país en comptes de en aquelles que ens divideixin més», va dir el mandatari en una breu intervenció des de la Casa Blanca.

El president dels EUA va insistir que depèn de tots els nord-americans «assegurar que són part de la solució i no part del problema». Obama va fer aquesta crida especialment davant la celebració imminent de les convencions dels dos grans partits, que, segons va reconèixer, «tendeixen a escalfar la retòrica política» al país en un context especialment tens.