Àustria i la República Txeca van enfortir amb patrulles policials la vigilància a les seves fronteres amb Alemanya, després del tiroteig registrat en un centre comercial de Munic en què van morir almenys nou persones. El ministre txec d´Interior, Milan Chovanec, va anunciar a la televisió pública del seu país, CT, que s'havia decidit extremar la vigilància fronterera «sobretot per l'eventual cas que un dels atacants intenti fugir d'Alemanya». També es va ordenar una major presència policial a molts centres comercials del país, va afegir.

Així mateix, Àustria «ha elevat les mesures de seguretat» en els límits amb la veïna Baviera alemanya i a tot el país, va indicar a la televisió pública austríaca ORF el director general de Seguretat Pública, Konrad Kogler. «S´ha posat en alerta tot l'equip de la unitat antiterrorista Cobra, de manera que estem plenament en condicions de reaccionar», i es van prendre mesures especials sobretot als Estats federats del nord, limítrofs amb Alemanya, va explicar Kogler. A més, en resposta a una sol·licitud de les autoritats alemanyes, 42 agents de la unitat van ser enviats a Munic per reforçar la policia local, va afegir.

Aquesta nova mostra de violència contra una multitud a Alemanya es va produir just en el cinquè aniversari dels atacs de l'ultradretà Anders Behring Breivik a Noruega, que van causar 77 morts. La majoria dels morts a l'illa d´Utoya tenien entre 14 i 17 anys. Segons va afirmar Breivik davant el jutge, els va assassinar per «castigar» la socialdemocràcia per «trair» el país «important» musulmans i per salvar Europa occidental de l'Islam i del «marxisme cultural».

Breivik, considerat un «llop solitari» feixista i islamòfob, va ser condemnat l'any següent a la pena màxima de 21 anys prorrogables de forma indefinida. El passat mes d'abril la Justícia noruega li va donar en part la raó i va condemnar l'Estat per «tracte inhumà» a la presó a l'ultradretà, que es va presentar a la primera jornada d'aquest procés civil fent la salutació nazi.

La decisió va suposar un greu cop per a l'Estat, els representants legals del qual van insistir en el judici celebrat al penal de Skien (al sud d'Oslo) que no existia aquest maltractament a Breivik, a qui van qualificar de «narcisista alterat ideològicament».

Noruega, país identificat amb el progrés econòmic i el benestar social, va patir aquell dia el pitjor atac de la seva història en temps de pau perpetrat per un enemic interior: un metòdic fanàtic cristià, que mai havia despertat sospites. L'elit política i la societat noruega van reaccionar defensant el seu model de societat oberta davant del fanatisme religiós o altres formes d'extremisme.

L'aniversari del doble atemptat va ser motiu de reflexió sobre altres matances devastadores, comeses per llops solitaris als quals no sempre és fàcil definir com a terroristes o alienats, en ambdós casos en la versió més radical.

Casos com el d´Omar Mateen, un nord-americà d'origen afganès, que va matar 49 persones en una discoteca gai d´Orlando (EUA), o com el francotunisià Mohamed Lahouaiej Bouhlel, autor de la matança de Niça, l´arma del qual va ser un camió de gran tonatge llogat i el seu «enemic» la multitud concentrada en el Dia Nacional francès. En els dos casos es creu que van actuar «inspirats» per Estat Islàmic (EI), tot i que probablement sense rebre ordres directes de l'organització terrorista sinó instigats pel dimoni interior que els va convertir en fanàtics.