Un eix de la campanya del president electe dels Estats Units, Donald Trump, va ser la seva crítica frontal als acords internacionals de lliure comerç, com el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (Tlcan) i el d'Associació Transpacífic (TPP), fet pel qual la incertesa sobre el seu futur és total.
Trump va assegurar que el TPP, signat aquest any entre els Estats Units i onze nacions de la conca del Pacífic, és «el pitjor acord de la història»; i el Tlcan «ha destruït el nostre país», fet pel qual va prometre retirar-se del primer i renegociar el segon.
El Tlcan, firmat el 1994 sota la presidència de Bill Clinton, agrupa els 530 milions de consumidors de Canadà, Estats Units i Mèxic. Segons els estatuts de l'acord, per sortir d'aquest tractat els Estats Units haurien de notificar als seus socis amb sis mesos d'antelació la seva intenció.
Sobre el TPP, tot i que va ser signat pel president nord-americà Barack Obama, havia de ser ratificat pel Congrés, cosa que no ha ocorregut, de moment, fet pel qual el procés és més senzill.
La veritat és que «el president té totes les atribucions per renegociar o sortir dels acords comercials internacionals», va explicar Gary Clyde Hufbauer, exfuncionari del Tresor i actual investigador del centre d'estudis del Peterson Institute for International Economics (PIIE).
Si Trump compleix les seves promeses proteccionistes, que inclouen la imposició d'un aranzel del 45% als productes procedents de la Xina i un 35% als de Mèxic, les conseqüències seran inevitables. «Hi haurà represàlies, sens dubte. Les empreses nord-americanes tindran problemes per vendre els seus productes. Hi haurà Boeings que no seran venuts», va dir Hufbauer.
El mateix PIIE va elaborar un estudi en el qual advertia que les propostes comercials de Trump podrien implicar la destrucció de més de 4 milions d'ocupacions en el sector privat.
