El Govern va plantejar a sindicats i patronal una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2017 del 8%, 52,4 euros més, el que l'eleva a 707,6 euros al mes, i que s'aprovarà avui en Consell de Ministres per reial decret llei. El secretari d'Acció Sindical de CCOO, Ramón Górriz, va considerar que la reunió d'ahir entre Govern i agents socials va ser un «paperot» i una «intromissió» del PP i del PSOE en el diàleg social.

Aquesta proposta, presentada oficialment pel secretari d'Estat de Treball, Juan Pablo Riesgo, als sindicats UGT i CCOO i la patronal CEOE i Cepime, coincideix amb la xifra avançada pel grup parlamentari socialista dins d'un pacte amb el Govern, i com a requisit imposat pel PSOE per donar suport als objectius de dèficit que l'Executiu vol aprovar el 2017 i 2018. Segons Górriz, Riesgo va admetre que la proposta respon a l'acord per demanar el suport dels socialistes.

Tant CCOO com UGT van assenyalar que si bé la proposta els sembla «un avanç», és «absolutament insuficient» i, a més, no compleix el compromís de legislatura, ja que fa referència només a l'any 2017. En un comunicat conjunt, els dos sindicats van criticar el procediment utilitzat pel Govern, en «furtar» al diàleg social una negociació com la del salari mínim i situar-la en l'àmbit polític i parlamentari. «Encara més greu», van considerar, és la decisió d'aprovar-lo en Consell de Ministres com a real decret llei, «devaluant quan no negant el debat democràtic al Parlament».

Els sindicats van insistir que la posició del Govern està «molt allunyada» de les seves pretensions i van aclarir que, a més de la quantia, és molt important que la pujada «no sigui només cosa de l'any que ve» sinó que reculli «un pacte de legislatura», perquè el 2020 el salari mínim arribi al 60% del salari mitjà.

El secretari de Política Sindical d'UGT, Gonzalo Pino, va demanar al Govern que atengui les necessitats i urgències de les famílies d'aquest país, «perquè les persones són el primer». UGT i CCOO van comparar la proposició del Govern amb les demandes sindicals, que passen per col·locar el salari mínim (actualment en 655,2 euros) en 800 euros mensuals el proper any i al voltant dels 1.000 al final de la legislatura.

Els sindicats també es van mostrar convençuts que la reunió amb el Ministeri de Treball per negociar la pujada del salari mínim interprofessional ha estat el resultat de l'anunci de les mobilitzacions convocades pels sindicats després de les «restriccions» de l´Executiu al diàleg social .

En aquest sentit, van recordar que una de les raons per convocar mobilitzacions els dies 15 i 18 de desembre era aconseguir que el salari mínim arribés el 2017 als 800 euros. Segons l'opinió dels sindicats, la decisió del Govern d'anar al decret llei «reforça» la idea de les mobilitzacions.

Menor Fons de Reserva

En un altre ordre de coses, la Seguretat Social va disposar de 9.500 milions d'euros del Fons de Reserva per afrontar el pagament de les pensions ordinàries del mes de desembre i la paga extraordinària, segons va assenyalar el Ministeri de Treball i Seguretat Social. El ministeri va explicar en un comunicat que amb aquesta disposició el Fons de Reserva arriba el dia 1 de desembre a 15.915 milions d´euros, equivalent a l´1,48% del producte interior brut (PIB).

D´aquesta manera, les disposicions realitzades fins a la data arriben als 66.401 milions. Aquesta xifra ha estat finançada en la seva major part gràcies als rendiments de les inversions del propi Fons de Reserva, concretament de 28.719 milions d´euros, dels quals 2.623 corresponen a l´any 2016.

El Fons de Reserva va ser creat l´any 2000 amb l'objectiu de constituir reserves que permetessin atenuar els efectes dels cicles econòmics baixos i garantir l'equilibri financer del sistema, en compliment del Pacte de Toledo.

L'agència de qualificació de risc S&P va alertar que la despesa en pensions d'Espanya podria arribar al 12,3% del PIB el 2050, davant de l´11,8% actual.