La normalització de la ximpleria

El debat va mostrar el buit programàtic de la líder ultradretana i les boires sobre la capacitat del candidat socioliberal per despertar França

06.05.2017 | 07:05

La normalització del Front Nacional francès va permetre assistir dimecres a la nit a un espectacle sense precedents. El 2002, el president Chirac es va negar a mantenir un debat televisiu amb el candidat neofeixista, Jean-Marie Le Pen, arribat per sorpresa a la segona volta gràcies a l'elevada abstenció i el mal resultat socialista. Quinze anys després, la filla de Le Pen, Marine, està també a la segona volta, però, a diferència del seu pare, ha pogut enfrontar-se davant les càmeres amb el seu rival, el socioliberal Emmanuel Macron.

D'una banda, Macron, un neò- fit de la política que concorre per primera vegada a unes eleccions, necessitava el debat per consolidar la seva imatge entre els francesos. De l'altra, Le Pen encapçala un partit que, quinze anys després, ja no porta –a saber per què– la llufa de niu de feixistes i ha aconseguit convertir-se en l'ala dreta d'un sistema el centre de gravetat del qual s'ha desplaçat cap a la caverna.

El debat entre dos candidats tan atípics va ser, tot i durar gairebé dues hores i mitja, qualsevol cosa menys avorrit. Àgil, aspre per moments, tràgicament divertit en altres, gairebé sempre sorollós, va estar protagonitzat per dos contendents molt desiguals que van ignorar uns àrbitres derrotats, incapaços de posar fre a l'algaravia. Macron i Le Pen van deixar molt clar que representen dues Frances que no s'enfronten a cops de bastó goyescos simplement perquè viuen i sobreviuen a l'era del consum d'immaterials. Per a la premsa dels EUA la bronca va acostar el debat a les maneres d'aquell país. Per a la francesa i bona part de l'europea, d'insospitada pell fina, el va convertir en un espectacle brutal.

Le Pen, 48 anys, té el verb solt, la cara cuirassada i massa espai sense ocupar al disc dur. França, terrorisme i immigració són les úniques paraules amb què se sent còmoda. Quan les introdueix en una frase, la seva veu se solidifica i esmola fins a adquirir el perfil d'una tuneladora. La resta del temps fa soroll, menteix –fins a 20 intoxicacions li ha detectat la premsa– i, en arribar a l'economia, la seva ignorància produeix calfreds fins i tot a una part dels seus seguidors. Després de vint minuts de debat, esgotada ja l'estratègia de presentar Macron com el fill d'Hollande, el majordom de la UE i el lacai de les finances, el seu únic refugi va ser la interrupció constant i el somriure suficient que componien uns llavis orfes de cap dada o argument.

Macron, 39 anys, ja tenia fama a la Universitat de defensar-se millor en els exàmens orals que en els escrits. De fet, dimecres només se li va detectar un error important: situar França com a únic país europeu que no ha destrossat l'atur. Bon estudiant, magnífic relacions públiques i eficaç lampista presidencial, se sap de memòria el seu programa, entre altres coses perquè ve a ser la continuació corregida del que Hollande ha aplicat aquests últims cinc anys. A Macron, tecnòcrata centrista i compassiu, li agrada la microprecisió dels detalls per fugir dels grans plantejaments. Si, per exemple, ha de parlar del model sanitari, destaca que la devolució de despeses d'òptica inclourà muntura i vidres. Muntura i vidres, repeteix.

Macron encerta a despullar el buit programàtic de Le Pen i l'estigmatitza com a candidata de la derrota que fuig al galop d'Europa i de la globalització. No obstant això, els seus contraatacs estan moderats per una aura que vol ser presidencial i sovint es queda en professoral. Una i una altra vegada els atacs desemboquen en un «diu vostè moltes ximpleries» que acaba per provocar una queixa de Le Pen: «Jo no l'insulto; no m'insulti». Si les enquestes no s'equivoquen, l'impol·lut europeista Macron s'imposarà amb claredat a la nacionalista tramposa Le Pen, perquè el debat no haurà canviat gens. No obstant això, després d'escoltar Macron durant 150 minuts, persisteix el dubte sobre la seva capacitat per treure França de l'estancament que en 15 anys ha engrandit el fossat social i ha permès el partit de Le Pen passar del 17,79% de l'any 2002 a l'auguri d'un 40% a la segona volta de demà.

Encara que, cada cosa al seu lloc, després de demà el rumb futur de França quedarà en realitat pendent d'una tercera volta. La que es disputarà el 24 de setembre a Alemanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Espanya Internacional

Un tuit de Barack Obama, rècord de «m´agrada»

Un tuit de l'expresident dels EUA Barack Obama sobre la violència racista de dissabte passat a...

Londres vol evitar fronteres entre les dues Irlandes després del Brexit

Londres vol evitar fronteres entre les dues Irlandes després del Brexit

El Regne Unit pretén que tant les persones com els béns comercials continuïn viatjant lliurement...

El PSOE instarà el Congrés a fixar quantes nacionalitats hi ha a Espanya

El PSOE instarà el Congrés a fixar quantes nacionalitats hi ha a Espanya

Els socialistes aposten per un Estat plurinacional en el marc d'una reforma de la Constitució. La...

La policia filipina mata 32 persones en 24 hores en una operació antidroga

La policia filipina va matar 32 sospitosos en un interval de només 24 hores en...

El líder opositor rus denuncia que el Kremlin finança el règim de Maduro

L'Assemblea Constituent ratifica els 13 magistrats del Tribunal Suprem que van ser...

Enllaços recomanats: Premis cinema