L'elecció d'Emmanuel Macron com a president de França va produir nous moviments tectònics en els partits, que veuen com l'escena política es recompon a tota velocitat abans dels comicis legislatius d'aquí a un mes. Figures rellevants del Partit Socialista (PS), com l'exprimer ministre Manuel Valls, o del Front Nacional, com la diputada Marion Maréchal Le Pen, van anunciar que canviaran d'aires, mentre altres com el candidat socialista Benoît Hamon faran passes en solitari per refundar el seu corrent polític. El moviment creat per Macron per concórrer a les legislatives, La República en Marxa, va generar dubtes sobre si acceptarà o no Valls, després que aquest manifestés la seva intenció d'integrar-se a les seves files com a diputat.
El responsable de la comissió d'investidures de la formació, Jean-Paul Delevoye, va explicar que «a dia d'avui» Valls «no compleix el criteri perquè s'accepti la seva demanda», ja que no s'ha afiliat. Va reiterar que, de moment, «no és forçosament oportú per al moviment En Marxa integrar aquesta candidatura. I al mateix temps, cal analitzar la paraula d'un primer ministre», en al·lusió a la ruptura que ha marcat amb el Partit Socialista, en considerar que aquest «ha mort».
Valls va ser també criticat pels seus encara coreligionaris socialistes, que van recordar que té obert un expedient disciplinari al partit després de demanar el vot per a Macron. El primer secretari del PS, Jean-Christophe Cambadélis, va assenyalar que Valls s'enfronta a «un problema molt simple: vol anar a La República en Marxa i La República en Marxa no el vol. Al final es quedarà sense suport».
Hamon va anunciar que l'1 de juliol, després de les legislatives, llançarà un nou moviment per refundar l'esquerra, encara que sense abandonar el partit. «Seguiré defensant les idees que portava en campanya sobre l'ecologia o la renda universal», va explicar.
