La fi del servei militar obligatori, la participació de 150.000 militars en missions exteriors i el pas de 15 ministres són alguns dels principals fets que han marcat els 40 anys d'existència del Ministeri de Defensa.
El 40 aniversari de la creació del Ministeri de Defensa se celebra aquest dimarts amb un acte oficial que té previst presidir l'actual titular del departament, María Dolores de Cospedal.
El 4 de juliol de 1977 es va aprovar un reial decret pel qual es va establir la creació del Ministeri Defensa com «encarregat de l'ordenació i coordinació de la política general del Govern pel que fa a la defensa nacional, així com de l'execució de la política militar corresponent, quedant integrats en el mateix tots els organismes i unitats dels ministeris de l'Exèrcit, Marina i Aire».
Des d'encà, un total de 15 ministres han ocupat la cartera, sent el primer el tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, únic militar de la llista. El més longeu, Narcís Serra, que va estar entre desembre de 1982 i març de 1991. Gustavo Suárez Pertierra, entre juliol de 1995 i maig de 1996, ha estat el més efímer si no es compten els 40 dies que va ocupar la responsabilitat Alfredo Pérez Rubalcaba al maig i juny de 2008 com a suplent de Carme Chacón, que es va acollir aquest temps al permís de maternitat.
Dues dates clau: el 1984 es rebaixa a 12 mesos el Servei Militar Obligatori i el 31 de desembre de 2001 suprimeix definitivament. Amb aquesta decisió es va posar punt i final a 231 anys de vigència de la mili.
Mentrestant, al llarg de 1985 es va promulgar el Codi Penal Militar i la Llei orgànica de règim disciplinari.
També el 1988 es regula la incorporació de la dona en les Forces Armades: avui el 12,5 per cent del total d'efectius és de sexe femení, gairebé dos punts per sobre de la mitjana dels països de l'OTAN.
Aquest va ser un any important ja que Espanya va decidir participar en les missions de manteniment de pau de les Nacions Unides: el 3 de gener de 1989 3 observadors espanyols aterren a Luanda (Angola) i es converteixen en la primera missió internacional.
El primer contingent d'espanyols amb el distintiu del casc blau de l'ONU es va formalitzar el 1992 per acudir als països de l'antiga Iugoslàvia, on Espanya ha estat present durant més de 23 anys sota mandat de les Nacions Unides, OTAN o UE.
En aquests gairebé 30 anys uns 150.000 militars es van desplegar en missions internacionals i 172 van morir.
Una altra fita important: el 30 de maig de 1982 Espanya es converteix en el setzè país membre de l'OTAN i al maig de 1983 el Govern va decidir sobre el Programa Faca (Futur Avió de Combat i Atac), el primer gran planejament de compra d'armes de la democràcia. La decisió final va ser adquirir 84 unitats de la F-18 Hornet, els caces americans de quarta generació.
Una altra data clau va ser el 5 de gener de 1984 amb la promulgació de la reforma de la Llei Orgànica de Defensa, que inclou la creació de la figura del cap d'Estat Major (Jemad), en substitució al cap de la Junta de Caps de l'Estat.
El 2005 s'aprova la Llei de Defensa Nacional, que estableix l'obligació que el Congrés autoritzi l'enviament de tropes a l'exterior. A continuació es crea el Comandament d'Operacions, dependent de l'Estat Major de la Defensa, i responsable del planejament i l'operativitat dels exèrcits i de la conducció dels exercicis conjunts i les missions a l'exterior.
S'han aprovat les lleis de Tropa i Marineria (2006), la de Carrera Militar (2007) i la Orgànica de Drets i Deures dels Militars (2011).
L'última Directiva de Defensa Nacional és de 2012 i determina les noves amenaces i necessitats de les Forces Armades. La complementen la Directiva de Política de Defensa i l'Estratègia de Seguretat Nacional, totes dues de 2013.
Actualment les Forces Armades compten amb 120.645 efectius, dels quals 76.021 pertanyen a l'Exèrcit de Terra, mentre que l'Armada i l'Aire tenen 20.501 i 20.350, respectivament.
La Comunitat de Madrid, amb 28.216 militars, és la regió amb més presència, seguida per Andalusia, amb 24.753, Aragó, amb 9.655, i Castella i Lleó, amb 9.190.
Ceuta, amb 3.186 efectius, és el lloc d'Espanya amb major densitat de militars de les Forces Armades: per cada 26 ceutins, hi ha un militar.
Cantàbria, Catalunya i el País Basc són les autonomies amb menys presència militar en funció de la seva població.
