El Govern holandès no està disposat a viure situacions com la patida quan els ciutadans van votar en contra de l'acord d'associació amb Ucraïna el 2016. Aquest referèndum consultiu i no vinculant li va complicar la vida al primer ministre Mark Rutte i el va obligar a renegociar amb els seus col·legues a Brussel·les per exigir garanties que Kíev no serà un membre de la Unió Europea aprofitant aquest tractat.

La Llei de Referèndums Consultius, que només té tres anys de vida, serà probablement abolida d'aquí a unes setmanes, quan passi pel Senat. El Govern considera que la gent els convoca per a qualsevol cosa i que a més, es creu amb dret a exigir que es compleixin els resultats, tot i que no són més que consultes consultives i no tenen cap caràcter obligatori per a l'Executiu. Pensen que aquesta situació crea una tensió social i que cal posar-li fi.

La proposta d'abolició va ser aprovada per 76 diputats del Parlament, exactament els dels quatre partits -el liberal VVD, Crida Demòcrata Cristiana (CDA), els progressistes D66 i Unió Cristiana- que formen l'actual Govern. En contra, 69 parlamentaris de l'oposició, és a dir, gairebé en bloc, van exigir celebrar un referèndum per consultar als ciutadans què opinen d'aquesta abolició. Rutte no ho va considerar necessari, o més aviat, va dir que «no té sentit». La ministra d'Interior, la progressista Kajsa Ollongren, va ser qui va proposar el desembre passat un debat per a l'eliminació d'aquests plebiscits no vinculants.