Llums i ombres en el primer any en vigor de la reforma del Codi Penal sobre maltractament animal

La reforma del Codi Penal sobre maltractament animal compleix aquest dijous un any en vigor amb un balanç de "clarobscurs" en l'impacte sobre la protecció animal; mentre el Govern aplaudeix l'augment de les penes enfront del maltractador, diverses associacions de juristes, no obstant això, titllen la norma de retrocés.

Aquesta reforma ha modificat la llei orgànica de 1995 del Codi Penal sobre maltractament animal amb la incorporació a aquest delicte de nous agreujants per a la imposició de penes més greus en casos que mereixen major retret per a millorar la protecció animal. La nova norma va ser aprovada en el Congrés dels Diputats l'any passat a instàncies del Ministeri de Justícia, i el 29 de març de 2023 es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

En la llei s'han incorporat aspectes com la possibilitat d'adopció de mesures cautelars per part de jutges i tribunals, incloent-hi el canvi sobre la titularitat i cuidat animal per a salvaguardar el bé jurídic protegit en aquests delictes, a saber, la vida, la integritat i la salut dels animals.

Augment de penes

A nivell parlamentari aquesta reforma del Codi Penal sobre maltractament animal es va tramitar en paral·lel a una altra polèmica iniciativa: el projecte de llei per a la Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals, una norma de la qual es van excloure els gossos de caça i la vigència del qual va arrencar després de l'estiu, encara que a l'espera encara de desenvolupaments reglamentaris, per exemple, del curs de tinença de gossos i l'assegurança de responsabilitat civil.

Fonts del Ministeri de Drets Socials han destacat, respecte al nou text del Codi Penal sobre maltractament animal, els "aspectes positius" que inclou la norma per a la protecció animal, com l'augment de penes tant en el tipus bàsic com en l'agreujat enfront del maltractament. Aquestes fonts han aplaudit així mateix la incorporació en la llei de tots els vertebrats com ben jurídic a protegir, la inclusió de la responsabilitat penal de les persones jurídiques o les millores en mesures cautelars.

"Des del punt de vista de la protecció animal, el nou text té clarobscurs, si bé no considerem -han dit- que els canvis hagin tingut un efecte substancial en el nombre de casos de maltractament que s'arxiven". Aquesta xifra sempre ha estat elevada per diferents raons (defectes de forma, dificultats per a demostrar el mal o el maltractament…), segons les mateixes fonts.

D'altra banda, en última instància, "la magnitud de les penes o de les multes substitutòries queden en mans de la decisió del tribunal que jutja cada cas, en aplicació dels agreujants i circumstàncies que es prenguin en consideració". Per contra, diverses de les organitzacions de juristes expertes en protecció animal han manifestat la seva preocupació pels canvis en l'ordenament jurídic.

"Retrocés"

Des d'INTERcids, una de les principals organitzacions de juristes a Espanya per a la protecció animal, formada per jutges, magistrats, fiscals, procuradors, agents de les forces i cossos de seguretat i altres professionals dins del sistema d'operadors jurídics experts en protecció animal, s'ha denunciat "el retrocés" que suposa la reforma. "Si l'objectiu era millorar la protecció dels animals, no s'ha aconseguit", assegura la jurista Maite Bautista, d'INTERcids.

"De les diverses fallades de la llei el principal és que s'admet abús sexual d'animals"; el nou text del Codi Penal no penalitza aquesta pràctica mentre l'animal no resulti lesionat, lamenta l'advocada. "A diferència del que es disposa en l'anterior Codi Penal, ja no es castiga l'explotació sexual d'un animal, sinó només les lesions si n'hi hagués".

Per això, "si algú viola a una vaca, a una egua o un altre animal, femella o mascle, sense que puguin acreditar-se danys, alguna cosa que sol ser molt difícil de provar en aquests actes abusius, no hi haurà delicte", adverteix.

Per contra, des del Ministeri de Drets Socials neguen, referent a la zoofilia, que aquesta pràctica s'hagi despenalitzat. Fonts del Departament expliquen que, "en el tipus penal anterior a la reforma s'establia que era objecte de retret penal el maltractament injustificat que sotmetés a l'animal a explotació sexual". Amb la nova redacció, aquesta pràctica "continua estant castigada però lligada al maltractament amb lesió que sofreix l'animal, més enllà d'altres consideracions ètiques que el Codi Penal no contempla".

Penes de presó i multa alhora

Per a INTERcids "un altre punt negre" de la reforma del Codi Penal és no haver-se aprofitat l'oportunitat per a castigar els delictes contra la vida, la salut, el benestar dels animals amb penes de presó i multa alhora quan fos necessari. Per contra, adverteixen, "es va introduir la multa com a alternativa a la pena de presó"; tampoc la reforma va resoldre el problema del destí dels animals maltractats, "que poden tornar amb el seu maltractador".

Es tracta de tot "un retrocés", segons la jurista; "estan quedant impunes maltractadors d'animals que anteriorment a la reforma haurien estat condemnats; molts dels casos oberts estan sent arxivats", denúncia l'experta.

Lamenta a més que amb els canvis serà "molt complicat" demostrar maltractament psicològic als animals; haurà d'acreditar-se que la lesió és tractada per un veterinari etòleg, però no existeix protocol i a més aquest tipus de maltractament no es cura amb tractament veterinari, sinó amb cures d'educadors canins o dels propietaris.