FUTBOL: TÍPICS TÒPICS

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 

Quan un futbolista compareix en roda de premsa, generalment, sol recórrer als tòpics com a recurs a una pregunta compromesa per tal de justificar un comportament individual o col·lectiu. Així les frases fetes com "El futbol és així", "A futbol dos i dos no són quatre", "El futbol és futbol" són una constant. Paral·lelament és típic del lector, oient i espectador, de perfil culte evidentment, posar en qüestió la capacitat intel·lectual del jugador com si no tingués dret a sentir-se incòmode fent declaracions, moltes vegades de forma obligada. És tan injust com caure en el tòpic cultural del prejudici davant una model rossa. Quan seria lògic pensar que la seva formació acadèmica està condicionada per la seva professió. Avui faré un abús indiscriminat de frases fetes i tòpics que es diuen a futbol i que com més escolto, més m'agraden.
EL MÍSTER. Es diu que un entrenador juga tres partits en un de sol: el que dissenya, el que juga i el que analitza. Raúl en el seu disseny preveu que ens tocarà patir veient l'últim resultat de l'Alabès (5-0) i la situació crítica per la qual travessa l'equip. En Charly Reixach deia que per jugar bé no s'ha de patir, s'ha de gaudir. El nostre equip gaudeix patint, si no que ho preguntin als que van patir la victòria de l'Hèrcules. El míster també recorda que l'obsessionen els primers 45 minuts però segur que coincideix amb en Bobby Robson quan va dir que els minuts més importants del partit són els 90 primers. Per últim, en el partit d'avui alinearà Óscar Alvarez com a titular i deixa a Girona Arnal i Raúl Martin dos titulars en l'últim partit. Aquest talent innat, difícil d'entendre però fàcil de pair quan guanyem, respon a la mateixa intuïció de l'última victòria en què va introduir cinc canvis en l'alineació. Un escriptor anglès, Peter Damies, va manifestar en un dels seus llibres que el futbol en realitat és un drama i les decisions equivocades són l'essència del seu argument.
EL FAIR PLAY. Hi ha una dita anglesa que compara rugbi amb futbol i diu que el rugbi és un esport d'animals que es juga com senyors i el futbol un esport de senyors que es juga com animals. El nostre Girona FC que ha estat titllat d'equip rocós, dur, fort... És, actualment, un dels equips que menys amonestacions ha rebut.
L'ÀRBITRE. Avui el canari Pérez Lima, amb tres victòries locals de cinc partits dirigits, ha baixat de categoria aquest any. No és la millor carta de presentació per al nostre equip però col·laborarem a que passi desapercebut. Sobre els àrbitres també hi ha tòpics perquè o són casolans o són valents. No hi ha terme mitjà. Jose María Garcia desprès d'una pèssima actuació d'un àrbitre, narrava que al final del partit, el jutge havia dividit al públic respecte al seu arbitratge: uns es recordaven de la seva mare i d'altres del seu pare.
L'ALABÈS. Un club que arrossega forts problemes econòmics, immers en llei concursal fruit de l'últim descens i de l'herència de l'antic consell d'administració. Un equip nou en la seva columna vertebral Garitano, Javi Guerra, Emilio Sánchez són als quals costa conjuntar-se. La baixa d'Albàcar pot condicionar el joc ofensiu amb la connexió amb Toni Moral. Un equip que es basa en transicions ràpides (defensa-atac) i canvis d'orientació. Els bascos intenten iniciar amb criteri però els costa fins que apareix Gaizka Garitano, líder indiscutible de l'equip. Fan de l'estratègia ofensiva una possibilitat irrebutjable en atac. Un equip al qual costa jugar amb el marcador en contra i que genera dubtes a casa. L'Alabès juga amb un 1-4-2-3-1 i en funció del resultat pot variar a jugar a 1-4-1-4-1. Si Pitàgores hagués nascut ara hauria estat un excel·lent entrenador perquè el futbol està ple de geometria, sistemes de joc numèrics, obertura i tancament d'espais i moviments lògics matemàtics.
FILOSOFIA. Tot el que he après de comportaments humans ha estat gràcies als futbolistes. Sé que l'expressió artística d'un jugador no són les seves declaracions sinó el seu joc i la qualitat personal. Sé que cada diumenge el futbol es converteix en la xicota del ?solter i l'amant del casat. I també sé, que la semblança entre la religió i el futbol és la devoció de molts creients i la desconfiança que tenen molts intel·lectuals. Els que tenen prejudicis davant els tòpics són els mateixos que tenen dos problemes per jugar a futbol: un la cama esquerra i l'altre la cama dreta. Des d'aquest esport, un pot fer filosofia, des de la filosofía no es pot fer futbol.

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas