El Girona podia haver aconseguit ahir una tranquil·litat relativa per a la resta de la primera volta ja que si hagués sumat els tres punts a Mendizorrotza s'hagués allunyat com a mínim a set punts de la cua de la taula. En canvi, amb la derrota, l'equip es veu obligat a guanyar forçosament el cuer Sevilla dissabte que ve a Montilivi si no vol haver de patir perquè els de sota es vagin acostant.

D'entrada, potser caldria reconèixer que el partit d'ahir era mereixedor d'empat tot i que el va decantar a favor dels locals una acció a pilota parada. És clar que la màxima al futbol per poder sumar alguna cosa és mirar de marcar gols, cosa que sol succeir quan no es xuta entre els tres pals. I això, a Mendizorrotza, pràcticament no va passar. De fet, la falta llançada per Cañas al final del temps afegit podria ser considerada l'única oportunitat clara dels homes d'Agné, que ahir resumirien el seu futbol amb pilotes llargues des de la defensa impossibles de lluitar pels davanters i amb tot l'avantatge per als centrals de l'Alabès.

Així, no és d'estranyar que Jito i Paco Esteban passessin poc menys que desapercebuts i que el joc de l'equip no canviés fins que a la recta final del matx va aparèixer a la gespa Manga. Algunes de les seves accions van habilitar Chechu, mentre que per altra banda, Xumetra, un dels revulsius de la segona part, també ho intentava pràcticament sempre contra dos defensors.

Del partit d'ahir també caldria destacar el debut a la Lliga d'Óscar Álvarez, complidor en el seu lloc però sense poder demostrar tampoc res de l'altre món. Una estrena que deixa Marc Bernaus com a únic integrant de la plantilla que encara no ha debutat en el campionat de Lliga. Per cert, des d'ahir, amb les absències de Matamala i Jose, Ponzo passa a ser el jugador més utilitzat per Raül Agné.