«La gent s'equivocava quan deia que Agné és defensiu; ara s'està veient que és un tècnic creatiu»

Mai un viatge de Vila-real a Girona en autobús devia haver sigut tant plàcid com el que van fer dissabte...

Imaginint-s'ho! La gent està molt contenta i la veritat és que els nanos de l'equip també, hi tenen molta il·lusió. Se'ls veu convençuts d'allò que fan i això és important. Però, tot i la felicitat que es respirava a l'autobús, n'hi havia que la pensaven en el Granada, per què, que no ho oblidi ningú, dimarts torna a haver-hi partit.

Van patir tant a la banqueta com els aficionats a la grada o veient el partit per televisió?

El Vila-real B és un bon equip i és evident que el joc del rival també et condiciona. Allà no vam poder explotar el nostre futbol combinatiu perquè costava molt treure'ls-hi la pilota i, a més a més, ens feien una pressió molt forta. Però vam guanyar, i això era el més important. Ara hem de gaudir, però només estem a mig camí.

Vostè ve del futbol semiprofessional. El futbol és futbol a tot arreu, o hi ha diferències?

Hi ha una gran diferència en tot. A nivell dels futbolistes, dels camps, en tot... tot allò que envolta el futbol professional té una gran trascendència.

Li ha sigut fàcil adaptar-se?

Home la veritat és que requereix un període d'adaptació que no és del tot fàcil. I més quan et van donant canxa. No soc el típic segon que ja era al club, arriba un entrenador i se'l troba. Jo a Raül ja el coneixia i feia temps que treballem junts. Ell decideix i és el cap visible, ja es veu que té personalitat i mai s'amaga de les responsabilitats, però també delega molt al seu cos tècnic, al segon, a l'entrenador de porters, al preparador físic... hi entén molt de futbol i també sap gestionar un grup de treball, i això és bàsic al futbol professional. No treu rendiment a un futbolista, sinó a tot un grup.

Hi ha més egos en un vestidor d'elit que en un d'amateur?

No, això no. Aquí hi ha més pressió, els resultats tenen més trascendència i la gent viu d'això. Però les persones són iguals en totes les categories i en totes les facetes de la vida. El que és bona persona ho és a Primera, Segona i Preferent, i el que és tonto, doncs ho és jugui a la categoria que jugui. El futbolista d'elit si veu que qui té al costat l'intenta ajudar, l'accepta sense problemes.

Aquesta oportunitat és un premi per a vostè, que va quedar-se a les portes, com a jugador, de tastar el futbol d'elit?

Jo vaig tenir l'oportunitat de jugar al món professional però no vaig poder arribar al màxim nivell. Vaig quedar-me a les portes, perquè no tothom pot arribar a dalt. A mi el futbol sempre m'ha agradat. I sempre he volgut avançar en coneixements, acostant-me a gent interessant que em pogués aportar coses futbolísticament parlant. Vaig tenir la sort de coincidir amb Raül Agné a Peralada i ara estem en un moment on ens passem moltes hores veient partits i vivint el futbol tot el dia.

Potser això és el que la gent no sap. Que a banda de les dues hores d'entrenament, vostès, els tècnics, treballen molt més temps.

Sí, però més important que les hores que hi dediquem és no tenir ego, ser humil. Hi ha molta gent que hi entén més que tu i a partir d'aquí has de créixer acostant-te a la gent que més hi entén. Tant si ets a l'elit com en el futbol amateur. No crec que nosaltres fem coses gaire diferents a les que fan d'altres entrenadors d'elit.

Com preparen els partits?

Nosaltres tenim una metodologia de treball i els partits en si no ens fan confondre: tenim una idea de joc i apliquem el nostre mètode independentment del resultats i del rival. A partir d'aquí si que fem petites adaptacions segons contra qui juguem. Si el rival és molt potent en una faceta, miraré d'equilibrar-ho per un altre costat, ja m'entenen... El que ens interessa és que el jugador pensi que l'important és la nostra manera de jugar i no la del rival.

Es basen molt en l'«scounting»?

Sí, també és una cosa important. Ho fem entre tots els membres del cos tècnic. També hi ha en Javier («coaching») i Toni (entrenador de porters) que ens ajuden molt. Agafem 3-4 partits del rival i els analitzem. Per exemple Toni mira l'aspecte defensiu i jo l'ofensiu i després mirem de filtrar aquesta informació. Muntem un video i Raül acaba de donar-li forma a la idea. Durant la setmana tenim feines a desenvolupar a partir de la nostra idea de joc adaptada a aquell rival. També treballem sobre errors anteriors i sobre aspectes que hem de millorar, analitzant partits nostres ja jugats. Tu tens una idea i l'has d'enfortir. Per exemple, mirem quines respostes defensives proposa el rival o de quina manera intenta arribar a l'àrea, i això ho adaptem a la nostra manera de jugar. Els rivals no són tontos i també saben què proposem nosaltres. Per tant és bàsic que la nostra manera de jugar tingui un procés d'adaptació constant durant el curs. Hem de tenir cada vegada un atac més global, quants més recursos ofensius creem millor. Busquem diferents sortides de pilota, de formes per arribar a la porteria contrària...

Vostè és el tècnic que treballa amb els davanters i tots n'estan encantants. Què els dóna?

Són molt bones persones! Quan veuen que al seu costat hi ha algúque els vol ajudar, t'ho permeten, encara que t'equivoquis. Deu ser per la passió que hi poso. Nosaltres tenim un grau d'eficàcia de cara a porta altíssim. De cada 3-4 ocasions davant de porta l'estadística diu que els grans en fan un i nosaltres, cada cop que Roberto, Despotovic i Kiko la tenen, gairebé de dues en marquen una. Mirin Víctor Curto, va jugar un partit i va marcar, la llàstima és que li van anul·lar! I Jandro és mig i ha sigut molt eficaç. Aquest nivell és molt alt i serà complicat mantenir-lo.

Té ben controlat el treball ofensiu del Girona.

És la sort d'haver treballat durant molts anys, de forma molt dura. I també d'haver conegut Eduardo Vílchez, company meu al Palamós i ara tècnic del Peralada, que em va obrir els ulls i em va ensenyar com ha d'atacar un davanter. Sense ell jo no podria ajudar els jugadors ara. I l'altra persona clau en la meva vida és Raül Agné, que va fer que tot allò que jo havia vist s'hagués pogut plasmar en un equip amb una creativitat que és la que ell marca. M'ho posa molt fàcil perquè el seu equip intenta jugar bé a futbol i dóna facilitats als davanters. No és el mateix que un futbolista tingui temps de pensar al mig del camp amb el cap aixecat que amb el cap baix i pressionat. Tu has de poder dominar el defensa.

A casa deu tenir un despatx ple de vídeos...

Sí, però no crec que faci res que no facin molts d'altres. A casa hi tinc vídeos, però no és res sorprenent. Tot el que veig i analitzo ho comento després amb Agné. Ell és defensa i m'explica com defensa aquell equip. Després la meva feina és trencar-me el cap per veure com els podem atacar. Quan vaig començar a treballar amb Raül i feiem entrenaments atac-defensa, ell es posava a defensar i a mi em costava molt fer-li gols. Aixo obligava als meus davanters a moure's cada vegada millor. I em va fer crèixer. Ara sóc al Girona, a Segona A, treballant amb un paio com Kiko Ratón que té 34 anys i que a l'àrea és mou d'una manera impressionant. El miro i penso que jo tot això que fa no ho sabia fer. Arribo a casa i a la meva llibreta hi apunto: «moviment de Kiko Ratón contra el segon central», i ja queda per sempre més per a mi. Jo he vist com Peragón és capaç des de lluny de carregar-se al central. I com Despotovic pren la pilota i està en disposició de poder correr. Tot això m'ho quedo per a mi i d'aquí uns anys podré aprofitar-ho per ensenyar-ho a d'altres futbolistes. Ara la meva feina és que ells estiguin tranquils. Jo analitzo i després vaig i els puc comentar de quina manera poden guanyar la partida a aquest central o com juga determinat rival.

Agné està trencant aquell tòpic que el considerava un entrenador defensiu i rocós?

Aquí la gent s'equivocava. Era molt dificil que l'equip de fa dos anys jugués com el d'ara. No tenia més armes, més arguments, que jugar a la contra. Ara hi ha més recursos i s'està veient que Raül és un entrenador creatiu que no vol deixar resguardada la defensa. A mi, com a davanter, m'agradava anar de cara a porta, no desmarcar-me cap el banderí de córner. Raül ho veu igual. L'equip juga pels davanters i juguem a deixar els davanters sols davant del porter. Si el rival no ens deixa, ja atacarem per fora i buscarem alternatives però volem davanters sols davant del porter rival. I això és complicat. Vol dir que hem de córrer, enganyar el rival, desmarcar-nos... tot això és el que treballem dia a dia. Quan vam venir a l'estiu ja em va dir Raül que teniem potencial a dalt. Que no hi havia cap nom tipus Geijo però que disposavem de jugadors amb molt potencial: Jandro és un bon passador, Angel, Dorca... tot allò que vam pensar que podria passar, està succeint. No tenim noms, però tothom respon. Serà dificil mantenir aquest grau d'eficàcia. I hem d'anar tenint adaptacions continues a la nostra manera d'atacar perquè sino se'ns tancarà l'aixeta. Els altres equips no són tontos.

Com es viu l'eufòria?

Jo només m'haig de centrar en el futbol. En treballar i en el futbol. Raül ve i em diu «Vinga Rodri, necessitem joc per bandes, busca això, treballa'm allò». Nosaltres no parlem de si podem pujar o no. Parlem de com ho hem de fer perquè els nostres davanters siguin cada cop més intel·ligents i que els nostres migcampistes pressionin millor els rivals. Això és el que ens farà arribar preparats als partits. I després tindrem un potencial de x punts i lluitarem pel que haguem de lluitar. Quan les coses no anaven bé, el discurs del míster era que «podem» perquè estem entrenant bé i ara el discurs és «necessitem entrenar bé per aconseguir objetius».

Pot caure aquest vestidor en l'autocomplaença?

No, i això es comprova només veient-los entrenar. A més saben quin entrenador tenen, que és qui ens arrossega a tots. Ens diu que cal lluitar fins l'ultim moment i ens proposa gaudir fent un futbol bonic. Veurem fins on ens porta això. Morirem amb la nostra idea de futbol, això segur.

Veu Agné entrenant a Primera?

Jo el que veig en ell és que és molt difícil fer-li gols. I que ara amb cert potenial futbolistic més ofensiu, el seu equip marca amb facilitat. Algu que és capaç de fer això té una bona metodologia de treball i bons coneixements. I ell té de bo que és capaç de dir que això ho fan els futbolistes, no ell. No té ego i és humil.

Potser ell, o vostè mateix, són així perquè vénen d'on vénen.

No necessàriament. A Tercera disposàvem de jugadors que no tenien aquest nivell i mai vam dir «ostres, si tinguéssim aquell o aquell altre». Teníem Uri, doncs Uri era una passada, i tant de bo el tinguéssim aquí. L'entrenador no guanya els partits, els guanyen els jugadors, i quan es perd, si el futbolista s'ha entregat, perd el tècnic.