La segona és la recepta que ja ha començat a inculcar el nou tècnic als jugadors i que ahir també explicava a la sala de premsa. Vist que l'equip ha acabat la primera volta amb 17 punts, que és un dèficit grandiós per pensar en la permanència, Uribe es planteja els 21 partits de la segona part de la lliga en dos capítols diferents, repartits en deu i deu, si fa no fa.
Els deu primers són complicats, ja que s'ha de jugar contra gairebé tots els equips de la part alta; mentre que els altres deu següents són de la lliga inicialment assequible, ja que hi ha rivals com el Barça B, Sabadell, Alcorcón, Guadalajara, Alcoià, Nàstic, Còrdova, Recre o el propi Múrcia. Segons el tècnic, serà en aquests tres darrers mesos de competició quan l'equip haurà de fer el gruix de punts que portin a la salvació.
No està mal pensat, però també caldria tenir en compte que si es segueix marcant la permanència en els 50 punts, hores d'ara encara en falten 33. O sigui que a la segona volta s'ha de fer el doble dels que s'han sumat a la primera. I espera a la recta final per fer-los és molt agosarat, potser fins i tot temerari.
És clar que si en el món del futbol hi ha alguna cosa que aguanti la il·lusió, aquesta no és altra que l'esperança. I d'això avui a Montilivi n'hi ha més que mai, perquè ahir la cara mostrada pel Girona no és la d'un equip de la part baixa; i menys el futbol i les oportunitats fetes. Potser el partit no va deixar en punts el que mereixia Montilivi, però és possible que sí que hagi deixat la suficient auto-confiança als jugadors com per pensar que la segona volta pot ser diferent a com l'ha visionat pràcticament tothom fins ara. Potser el partit contra el Múrcia acosta als jugadors a aquella vella idea escrita un dia per Pio Baroja: "Si vols fer quelcom a la vida, no creguis en la paraula impossible". Començant pel Celta.
