No fa tantes setmanes, la salvació del Girona semblava un miracle, una utopia, una bogeria d'alguns il·lusos. Han estat molts mesos d'angoixa, un munt de jornades de patiment, de veure's al pou i sense albirar cap llum al final del túnel. La calculadora ja es pot quedar al calaix. El Girona continuarà una temporada més a Segona Divisió A després que ahir l'equip aconseguís segellar la salvació matemàtica amb la victòria a Montilivi davant el Vila-real B. Un triomf, amb una dosi d'èpica gràcies al gol en l'afegit de Robocop Tortolero, que va desencadenar una eufòrica celebració a la grada, damunt la gespa i també al vestidor de l'equip gironí.

Per a la història quedarà el favor del Vila-real, que amb el seu descens arrossega el filial i deixa un lloc menys a la cua de Segona, però també l'èpica remuntada d'un equip que, de la mà de Salamero, ha estat capaç d'eixugar 8 punts de desavantatge fins a treure fins i tot el cap fora de les darreres quatre places. A l'espera del que faci avui el Guadalajara, el Girona ha dormit 18è, una posició desconeguda durant més de mig any (des de la jornada 10). La màgia de Jandro i els gols de Coro han estat claus en aquest tram final de temporada però tothom coincidirà què Javi Salamero ha estat el gran artífex de la resurrecció del Girona. Ja sigui a còpia de vídeos motivadors, jornades de pitch and putt o barbacoes, Salamero ha estat capaç de treure el màxim suc a uns jugadors adormits, cosa que ni Agné ni Uribe van aconseguir. El repte del tècnic és no aturar-se aquí i deixar l'equip el més amunt possible. Que la salvació sigui per mèrits propis, vaja.

La festa estava a punt. La ratxa màgica de 17 de 28 punts havia impulsat el Girona fins a uns límits insospitats un mes i mig abans. Una situació que deixava el Girona depenent d'ell mateix per a estacar la salvació matemàtica. L'estratègia de les rotacions li havia donat resultat i ahir el tècnic tampoc va faltar a la seva cita habitual amb els canvis. Fins a cinc, van tocar ahir. Migue, Juncà, Moha i Acuña van entrar a un onze del qual van caure Rigo, Juanlu Hens, Nieto i el sancionat David Garcia. Salamero havia mentalitzat els seus homes per tal que sortissin a mossegar des de bon començament i que no es deixessin anar malgrat la còmoda situació. Conscients de la qualitat ofensiva dels joves jugadors del Vila-real B, la consigna d'entrada era pressionar el mig del camp i la defensa. Això va provocar la primera ocasió clara dels gironins, en la qual Coro, després d'una gran passada de Jandro, va creuar un pèl massa la pilota. Era el primer avís. A la segona, el Girona no va perdonar. Dorca va aprofitar un rebuig a la frontal per afusellar Mariño i avançar els gironins. El partit, tal com va passar davant el Còrdova, s'encarava de meravella.

Sense la pressió de veure's collat per la soga del descens, el Girona es trobava còmode i més veient com les notícies que arribaven de Còrdova acompanyaven. I és que si encara quedava algun seguidor amb excés de prudència, els gols que anava encaixant el Cartagena al Nuevo Arcángel aplanaven encara més un camí de baixada pronunciada. Coro podia haver-ho deixat tot encara més dat i beneït abans del descans, però ahir no va estar del tot encertat.

La represa va començar amb un embolic dins l'àrea que ni Tortolero ni Acuña van poder resoldre. En l'acció següent, Mallo es va jugar el físic per salvar el gol de Bordas. En la jugada, tanmateix, el porter gallec va patir una forta trompada que va fer que no pogués continuar. Santamaría, que no jugava des del darrer partit d'Agné, al camp del Recreativo de Huelva, va veure com Moi Gómez el batia per empatar el partit un parell de jugades més tard. La igualada havia posat incertesa al marcador però res havia de fer canviar el decorat. L'empat servia també als gironins però Salamero, Rubi i els jugadors volien la victòria. Nieto va perdonar incomprensiblement, sol davant Mariño, quan ja s'estava jugant el temps afegit però no Tortolero, que en l'última jugada del partit va rematar de cap un córner per fer el 2-1 i arrodonir la festa.