Javier Gómez Noya va refer-se de la desil·lusió dels Jocs Olímpics d'ara fa quatre anys a Pequín, competició en la qual va quedar-se a només un pam del podi en aconseguir el quart lloc, ja que ahir va acabar segon a Londres 2012, posició que li va permetre assolir la medalla de plata olímpica, un nou premi per a l'esport espanyol que mica en mica comença a escalar posicions en el medaller.
El triatleta del Ferrol no va fallar en el moment oportú. Assenyalat per a tots com una de les opcions més segures d'Espanya per penjar-se alguna medalla, es va reafirmar com un dels candidats des del principi de la prova. Malgrat la condició de favorit dels seus adversaris més directes, tots ells estimulats per una prestigiosa i exitosa trajectòria i alhora encoratjats pel factor ambiental, amb tot el públic del seu costat, el gallec no va arrugar-se en cap moment i va aconseguir un dels èxits amb més ressò de tota la seva carrera esportiva.
Gómez Noya va acabar segon a Hyde Park, un escenari idíl·lic per aconseguir aquesta marca. Amb un temps de 1.46.36, onze segons més que el nou campió olímpic, el local Alistair Brownlee (1.46.25) i per davant del seu germà, Jonathan (1.46.56), que va haver de córrer amb una penalització de quinze segons en haver comès una il·legalitat en la transició des del tram de la natació cap a la bicicleta.
Javier Gómez Noya va prendre una bona posició des de bon començament. Va mantenir el tipus des de la sortida i no va perdre contacte amb la cap al llarg dels 1.500 metres nedant en les aigües del llac Serpentine. El gallec va mantenir l'estela de l'eslovac Richard Varga, el més ràpid nedant (16:56). No obstant això, Gómez Noya (17:00) el va avançar en la transició a la bicicleta mentre els favorits, els germans Jonathan Brownlee i Alistair arribaven per darrere, encara que a prop. Els britànics van aprofitar el tram en bicicleta per prendre posicions i imposar el ritme adequat a la prova.
Javier Gómez Noya mantenia el tipus. Per darrere de la terna local, encoratjada permanentment pels milers de seguidors immersos en Hyde Park i els seus voltants. Alistair Brownlee va donar un pas més enllà i va pretendre una escapada, en la qual va aguantar durant un minut fins que els vint corredors li van donar caça i es van ajuntar de nou. El portuguès Joao Silva, el francès Luis Vincent i el britànic Alistair Brownlee van marcar el millor temps (1.17.18). Un segon més que Jonathan i dos més que Frodeno i Gómez Noya, a dos segons de diferència. La situació va quedar però clara en els deu quilòmetres finals, la cursa a peu. Els germans Brownlee van mantenir el ritme. Només Gómez Noya era capaç de seguir la marxa imposada per tots dos. Per a aquest moment ja se sabia que Jonathan tenia una penalització de quinze segons.
A falta d'una volta i mitja i amb Jonathan ja despenjat, Alistair va augmentar el ritme. Gómez Noya va intentar seguir-lo. Va mantenir el tipus. No va cedir més temps i va aguantar la distància que portava als seus perseguidors, especialment a Jonathan, que havia recuperat terreny després de la sanció. Alistair Brownlee es va proclamar campió olímpic, 1.46.25. Gómez Noya va entrar onze segons després.
"Satisfet" amb la cursa
El flamant subcamió de triatló va mostrar-se molt satisfet amb la seva cursa, la "millor de la temporada", en la qual va haver de lluitar ell sol contra els germans Brownlee, el britànic Stuarts Hayes i l'eslovac Richard Vargas: "S'ha corregut molt ràpid. La bici ha estat molt dura perquè no hem parat en cap moment. A més, els Brownlee tenien de gregaris a Hayes i Varga, que estaven treballant per a ells, pel que he hagut d'estar molt atent perquè jo estava sol. En línies generals ha estat una gran cursa, la millor de la temporada", va assegurar el triatleta de Ferrol.
Per això mateix, el triatleta gallec va acabar la prova d'allò més satisfet amb la seva actuació, especialment en la natació, on va acabar segon, i en el tram a peu on va ser capaç de deixar enrere Jonathan Brownlee i va estar lluitant amb el seu germà per penjar-se la medalla d'or al coll. "Evidentment que sortia a guanyar l'or, però estic satisfet per com ha anat la cursa. He estat on tocava en cada moment, però Alistair ha estat més fort en els darrers quilòmetres. He estat al meu millor nivell i aconse?guir una medalla olímpica és molt bonic", va explicar Gómez Noya just després de la cursa.
"Sabia que Jonathan havia de parar per una sanció, pel que m'he concentrat a lluitar amb Alistair. Però l'or estava molt car i, encara que m'ha tret menys que en d'altres proves, ha estat per sobre de mi. Ell és el just vencedor", va afegir el de Ferrol, qui tanmateix va advertir que ningú és imbatible i que la diferència entre tots dos és poca.
