La natació sincronitzada va donar ahir la dotzena medalla de la delegació espanyola a Londres, abans que el taekwondo aportés la tretzena. Una tercera posició final en la competició per equips (Andrea Fuentes, Ona Carbonell, Alba Cabello, Thais Enríquez, Clara Basiana, Paula Klamburg, Irene Montrucchio i Margalida Crespí) va ser el botí aconseguit per les noies d'Anna Tarrés amb el seu exercici L'oceà, just per darrere de la Xina i de Rússia, en un resultat previsible després que en la vigília la diferència entre el segon i el tercer lloc fos de vuit dècimes. Rússia, mentrestant, va tornar a mostrar-se a un nivell superior. Les espanyoles van donar-ho tot dins l'aigua, però quan van finalitzar el seu exercici i encara quedaven per nedar les xineses, sabien que la plata era impossible. Les d'Anna Tarrés van obtenir 96.920 punts, i no superar els 97 era sinònim de medalla de bronze, com així va ser.
A vegades no n'hi ha prou amb una plena dedicació, amb les més de vuit hores diàries d'entrenament, ni tampoc amb el treball dels biomecànics, dels entrenadors, de psicòlegs i d'osteòpates. Tampoc la vena creativa es limita a classes d'art dramàtic, de flamenc o d'altres disciplines. Tarrés, l'ànima máter de l'equip, també ha impulsat col·laboracions amb compositors i amb guitarristes i un treball amb dissenyadors per elaborar aquests banyadors que li donen un plus a l'equip.
Per competir a Londres, a més, havia obert un nou camp. L'últim convidat era un perruquer, vingut expressament de Barcelona, per tallar el cabell de les nedadores amb l'objectiu d'ajustar perfectament un casquet integrat en un cridaner banyador d'escames. Tot per la causa. La sincronitzada s'està convertint cada vegada més en un espectacle d'estil Esther Williams.
A la tècnica, obligatòria del primer dia, s'hi afegeix la creativitat de l'exercici lliure. Per això l'equip espanyol aprofita tota la maquinària mediàtica que és capaç de gestionar per buscar una dècima de punt més, que pot ser determinant per decidir un lloc, una medalla, un títol. En un esport en el qual s'entrenen fins i tot els somriures, com ha admès Andrea Fuentes, al final resulta que pràcticament el més transcendent és el sorteig. Espanya va sortir afavorida a la final de duo, quan va actuar després que Xina i va remuntar una situació complicada per emportar-se la plata. Però aquesta vegada no va ser així. Va sortir abans Espanya, Xina va tancar el programa. Petits detalls que van acabar per decidir bona part de la final.
L'exercici de les espanyoles va resultar impecable. Una superproducció a la piscina per interpretar L'oceà, obra del compositor Salvador Niebla. Les espanyoles van vestir uns banyadors que simulaven les escames d'un peix platejat. Un efecte aconseguit amb un material laminat amb efecte reflector sobre un tul transparent. La coreografia recreava un món subaquàtic que va sorprendre, encara que no prou perquè els jutges les premiessin amb la medalla de plata.
Amb el 96.920, després d'uns minuts de suspens per un error en el sistema informàtic, Espanya sabia que hauria de quedar-se amb el bronze. Las xineses van arrencar amb una diferència de vuit dècimes sobre Espanya i també amb l'avantatge d'actuar en última posició, després de les d'Anna Tarrés i Rússia. Las asiàtiques van oferir una sòbria actuació de Butterfly, una composició de Li Huanzhi. Amb bon ritme i molta acrobàcia, van demostrar el seu gran nivell.
També les russes. Amb una tècnica exquisida, van estar a un nivell encara superior que en la vigília, en l'exercici tècnic, i van puntuar 98.930. Com a espectacle, l'actuació més aclamada, al marge del de les locals, va ser la de l'equip canadenc, que va treballar durant l'últim any amb el Cirque du Soleil i va oferir un exercici vistós i amb molt ritme.
Després de les quatre potències es van classificar Japó, Gran Bretanya, Egipte i Austràlia. Espanya se n'anirà de Londres amb dues medalles en natació sincronitzada. La plata del duo i el bronze de l'exercici per equips, un botí lleument inferior a l'aconseguit a Pequín (dues plates). Andrea Fuentes, amb tres medalles de plata i una de bronze, entra en el selecte club d'esportistes espanyols amb quatre medalles.
La seleccionadora Tarrés va afirmar que la medalla de bronze demostra la bona "salut" de la natació sincronitzada a Espanya. "Tal com han anat les coses, que en aquesta final de rutina lliure estiguem a dues dècimes realment dóna a conèixer l'estat de salut d'un equip jove però ambiciós, amb ganes de lluitar i d'estar a l'alçada", va afirmar Tarrés. España va obtenir una puntuació de 96.920 en la rutina lliure (per 97.010 les xineses, que van guanyar la plata), mentre que dijous havien acabat la rutina tècnica amb una nota de 96.200.
