Primer desplaçament de la temporada i primera victòria al sarró. El Girona, amb remuntada d'antologia, va signar ahir al Pedro Escartín una golejada inapel·lable (1-5) que el manté invicte i que confirma que aquest equip està disposat a espantar tots els fantasmes de l'any passat.

I això que durant mitja hora el Girona va exhibir els seus pitjors defectes a domicili, aquells que l'havien dut a signar una més que deficient targeta de visita lluny de Montilivi al llarg de la temporada passada. Imprecisions a dojo, poques idees, baixa efectivitat en defensa i nul·la aparició en atac. Simplement, l'equip de Rubi semblava no haver saltat encara a la gespa quan el Guadalajara ja feia uns trenta minuts que suava el que no estava escrit per posar-se el marcador a favor. En només un minut, Zazo ja havia posat a prova Mallo, mentre que Jony s'havia encarregat d'avançar els locals una estona després quan era capaç de connectar un bon cop de cap sense oposició a la sortida d'un córner.

Marcador en contra i cap reacció d'un Girona, en el qual no semblava suficient l'espurna del debutant Jofre per la banda ni tampoc la insistència de Jandro a buscar pilotes pel mig. Va ser en una jugada aïllada, en una acció fortuïta, en la qual els blanc-i-vermells van trobar l'al·licient necessari per reaccionar. David García va recollir una pilota morta a la frontal, va engaltar un xut impressionant que va desviar el defensa i la pilota, que va sorprendre Toño, va colar-se al fons de la porteria després de tocar el travesser. L'empat era una realitat, i també la reacció del Girona, que llavors va fer-se amo i senyor de l'escenari, gaudint fins i tot d'una altra bona ocasió de Benja per posar-se per davant en el marcador, encara que el xut de l'atacant va sortir un pèl alt.

Del Guadalajara, cap notícia. S'havia fos l'equip de Carlos Terrazas, que va anar de més a menys davant el ritme in crescendo dels gironins, que van signar un tram final de primera part notable, amb ritme i velocitat, liderats per un Jandro que, novament, va apoderar-se de la batuta del joc.

La represa, ja amb Felipe ?Sanchón sobre la gespa, no va fer més que confirmar la revifalla dels de Rubi. No només pel que fa el joc, l'actitud i també la seriositat en defensa. Sinó també, i sobretot, a l'hora de ser efectius de cara la porteria rival. Un quart d'hora va necessitar el Girona per deixar el partit vist per a sentència. Si a la primera mitja hora del partit ni se l'havia vist apropar-se a l'àrea de Toño, al segon temps els blanc-i-vermells van ser com un huracà, d'aquells que tot s'ho emporten al seu pas. Juanlu, amb una desmarcada i definició de llibre; Benja, després d'una bona acció personal; i Jandro, amb la seva màgia habitual, engrandien el marcador fins a situar un 1-4 que feia inútil tota reacció dels locals. I és que, per més ganes i empenta que hi posés el Guadalajara, allà va aparèixer la defensa gironina i també un Mallo incommensurable. Amb tot dat i beneït, Eloi Amagat no va fer més que confirmar l'exhibició amb golàs de foto que va arrencar els aplaudiments de l'afició d'un Pedro Escartín rendit.