Festa rere festa. Espectacle, gols, bon joc i alegries assegurats. No és cap anunci ni cap campanya per captar abonats, és el que es veu cada quinze dies a Montilivi. Ahir el Girona va tornar a oferir la seva habitual versió de devorarivals a casa per golejar el Recreativo. Contra el Las Palmas en van ser cinc, davant l'Sporting tres i cinc més n'hi van caure ahir als andalusos. Rubi ha trobat la fórmula i funciona. I de quina manera! Benja i Acuña marquen, Jandro dirigeix i també marca i Luso no només s'ha consolidat com un pivot de garanties sinó que ara també fa gols. Dos ahir. Així són les tardes de futbol a Montilivi, on el Girona després de nou jornades ja té els mateixos punts que va fer en tota la primera volta de la temporada passada (17). És d'hora, molt d'hora per parlar de fites superiors a la permanència però les cares dels aficionats al final del partit ho deien tot. Ningú els traurà la il·lusió. I és que el d'ahir, com el de tota la temporada a casa, és el Girona que sempre havien somiat.
No va ser el començament fulgurant del dia de l'Sporting on al primer minut, Benja ja havia avançat els gironins bàsicament perquè el Recreativo -tampoc costava gaire- va sortir més concentrat. Rubi va retocar ben poc l'equip que havia empatat a Osca i només va donar entrada a Juanlu Hens a la dreta en el lloc d'Ariday. Luso va repetir per tercer cop consecutiu al pivot al costat de Tébar. Sergi Barjuan, de la seva banda, va apostar per situar un migcentre com Granero al lateral esquerre per les baixes de Vega i Córcoles. Després d'uns quants minuts de tempteig el Recreativo va haver de recórrer a l'agressivitat extrema per frenar les accions ofensives dels gironins. Jandro era l'ase de tots els cops. Matamala, Manolo Martínez, Montoro... Tots tenien la consigna ben apresa: aturar el cervell del Girona. Tot i això, els blanc-i-vermells començaven a carburar. Un xut llunyà de Luso que va fregar el pal i una rosca de Junalu Hens, fora per poc, van ser els primers avisos.
Ben replegat al darrere amb les línies molt juntes, el Recreativo pressionava de valent els defenses gironins en el seu intent de treure jugada la pilota. Era complicat arribar a l'àrea rival però un error de Morcillo va habilitar Felipe Sanchón sol davant Alejandro. El davanter gironí, cosa que és poc habitual, es va posar nerviós i no va saber resoldre en l'ocasió més clara del partit. Malgrat tot, el Girona s'estava agradant. Havia fet mèrits per avançar-se i ho faria de la manera menys esperada però igual de justa, de penal. Una notable jugada personal de Juanlu Hens dins l'àrea va acabar amb una clara falta de Cifu i el cordovès a terra. Jandro, aquest cop sí, va transformar el penal.
La primera part acabava de la millor manera possible i la segona va començar encara millor. Després d'un remat de Tébar que Alejandro va enviar a córner, Luso, sol, va rematar de cap el servei des de la cantonada per situar el 2-0 al marcador. El Girona estava llançat. Tant és així que Jose a punt va estar d'estrenar-se com a golejador. Entre el pal i el porter però, ho van evitar.
Veient el ruixat i la inoperativitat en atac del seus, Barjuan va fer entrar Berrocal, un davanter per un migcentre, Montoro. Amb més efectius en atac va arribar el primer tret a porta dels andalusos. Chuli va rematar lleugerament a la dreta de Mallo. Res. Un miratge. En un contracop de llibre, Felipe va habilitar Benja, que va driblar el porter i gairebé sense angle va enviar la pilota al fons de la xarxa sentenciant el partit. O no. I és que només treure de centre, Granero es va treure de la butxaca un cacau que va sorprendre Mallo.
Encara hi havia una mica de partit. Ben poc. El Girona era un huracà i era qüestió de temps que arribés la sentència. En uns minuts bojos, Benja podria haver deixat el partit dat i beneït però va ser Luso l'encarregat de fer-ho. L'aragonès va caçar el rebuig del travesser d'un cop de cap de Migue i va situar el 4-1 al marcador. L'afició xalava de valent amb la nova exhibició del seu equip. I encara no s'havia acabat. Acuña, que acaba d'entrar al ter?reny de joc va estrenar-se com a golejador amb el cinquè gol de la tarda després d'una magistral passada de Felipe.
El gol d'Alexander no va servir per a res més que per maquillar una golejada inapel·lable. El públic, entregat, va acabar fent l'onada a l'estadi. Tenien motius. I tant que sí.
