La Lliga serà un conyàs a partir d'ara" proclamava un d'aquests locutors curt de gambals de Madrid, a través de les ones, just al final de l'intens i brillantíssim exercici futbolístic portat a terme pel Màlaga i el Barcelona el diumenge a la nit. Havia estat un partit espectacular, entre dos dels equips que millor juguen del planeta. Però això no semblava importar. Consumada l'abismal diferència de punts que separa el Madrid del Barça, tota la resta, no interessa, segons una visió molt parcial i sectària de la competició. I no és així. Difuminades -que no pas esborrades - les seves opcions al títol, al madridisme li espera un interessantíssim futur immediat: comprovar si el seu equip és capaç d'arrabassa el subtítol al seu veí, o si, per contra, encara segueix despenjant-se en la taula, una opció apassionant per als qui no són parroquians del Bernabéu o militants de la causa. Que som, cal recordar-ho, la immensa majoria, aquesta mateixa que encara pretén seguir contemplant els fulminants contraatacs capitanejats pel demolidor Cristiano Ronaldo. (Encara que alguna vegada ens facin mal).

En aquesta batalla s'inscriuen també les diferents opcions particulars de cada equip. Cadascun lluitant per aconseguir els seus respectables objectius concrets. És que la Lliga ja no té atractiu per als seguidors del Llevant? O és que els bascos passaran de les penalitats que està patint l'Athletic? A Vallecas no tenen dret a gaudir amb les gestes que està protagonitzant el Rayo, convertit, amb el Valladolid de Djukic, en la revelació del campionat? I ja poden dormir tranquils a Mallorca?

La Lliga espanyola depara cada setmana la possibilitat de veure en acció les estrelles més enlluernadors del futbol mundial? Ningú vol bavejar amb les virgueries d'aquest floret d'esplèndids futbolistes? El que està protagonitzant el Barça és una fita històrica o, per contra, un fet reprovable? Doncs això sembla, si fem cas als negres balanços que, d'aquesta primera volta del campionat, ens arriben des de Madrid i els seus epígons (el centre, com es demostra cada dia, és mutant i relatiu: igual pot ser a Oviedo, a Alacant, a Pontevedra o a Jaén).

Reitero: aquesta és la millor Lliga del món i som testimonis privilegiats de la seva evolució. I si el Madrid és una ferida oberta en alguns cors, que no ens obliguin a la resta a acudir a urgències. A qui li piqui, que es rasqui. Però només qui li piqui. La Lliga encara ha de deparar-nos grans satisfaccions, maldecaps, ensurts inesperats i òbviament, alguna llauna insofrible. Resten 57 punts per disputar, que són moltíssims, i hi ha d'altres 19 equips implicats en el seu futur, que també compten.