Que el líder de la Lliga Femenina guanyi a Fontajau no és cap sorpresa, i és que per palmarès i pressupost pràcticament hi està obligat. Rivas Ecópolis i Perfumerías Avenida de Salamanca es troben un esglaó per sobre de la resta d´equips de la competició. Això ho sap tothom, però també és cert que a poc a poc la cosa està canviant. L´Spar cada cop hi ées més a prop. L´Uni Girona ja fa temps que vol treure el cap entre els més grans de la competició, i ahir ho va tornar a demostrar amb el 61-63 final.

Una vegada més, però, no va ser possible donar la desitjada campanada. Les d´Anna Caula no es van poder adjudicar la victòria, tot i disposar d´un darrer tir, això sí, molt forçat, de Noemí Jordana a falta de 3,2 segons de la botzina final. Abans, la qualitat de l´experimentada i internacional espanyola Ana Cruz va esdevenir clau per desencallar l´empat a 61 amb el qual es va arribar a disset segons del final. El somni va durar fins a l´últim moment. Ni els més optimistes podien pensar en aquest resultat. D´acord que no deixa de ser una derrota, però la realitat és que les coses haurien pogut ser molt pitjor. El partit va començar de la pitjor manera possible. L´Uni, que arribava al partit l´encontre després de quinze dies sense competir, va sortir desconnectat. El parcial a la fi del primer quart, 9-22, feia pensar que les locals encaixarien un dur correctiu. I més quan només Jacinta Monroe era capaç d´anotar. L´Spar no es trobava a gust. Tot feia indicar que el ruixat podia ser majúscul. Però a l´hora de la veritat, d´això res de res. L´Spar va saber reaccionar i amb un magistral segon quart va plantar-se al descans del partit amb l´electrònic a favor, 30-29. Un 2+1 d´Anna Carbó, i quatre triples pràcticament consecutius (dos de Jordana i dos de Freixanet) van canviar la dinàmica del partit en un tres i no res, van posar l´empat, 28-28, i van obligar les estrelles del Rivas a suar més del previst. L´Uni no només estava aguantant, conscient que en qualsevol moment les madrilenyes podien estripar el partit, sinó que a la represa van oferir minuts d´alta qualitat, mossegant de veritat com fan habitualment els grans.

Les d´Anna Caula van marxar de cinc amb el 38-33 a 6.35 per acabar el tercer quart després d´un 2+1 de Feaster que obligava Miguel Méndez a sol·licitar temps mort. L´Spar estava fent una gran tasca en defensa. En un partit d´alts i baixos, les gironines es van adormir en el darrer minut del tercer període i això va passar factura, ja que l´Uni va arribar a deu minuts del final amb un desfavorable 44-50. Una diferència que tenint en compte la qualitat i talla del rival, podia semblar definitiva. De nou, suposició errònia.

L´Spar va tornar a fer de les seves, i a còpia de treball i entrega, en bona part gràcies a la defensa zonal, va entrar a l´últim minut amb tot obert. Malauradament, tal com s´explica a l´inici de la crònica, el desenllaç final no va ser el desitjat. Ara a pensar amb la visita de dissabte (13.00 h/TDP) a la pista del Zamora, amb l´objectiu de consolidar la tercera posició. La victòria contra un dels grans només és qüestió de temps. «Posats a guardar una victòria, millor fer-la grossa a la Copa o al play-off», tal com va dir Anna Caula a la fi del partit.