El Barça és més que un club, és un sentiment, i per això analitzar la dimissió de Sandro Rosell obliga a remuntar-se a la part recent de la seva història. Jordi Cases, que ha causat el cataclisme culer, només pot aspirar, malgrat el seu protagonisme davant l'Audiència Nacional, a ser actor secundari. Per davant hi ha Joan Laporta, Ferran Soriano, Txiqui Begiristain i Josep Guardiola. Un repartiment de luxe per a l'últim drama barcelonista, el final del qual encara no està escrit. El jutge Pablo Ruz encara ha de decidir si imputa Josep Maria Bartomeu, el successor de Rosell i signant dels contractes de Neymar. Rosell, amb la seva fugida, ha transmès presumpció de culpabilitat.
Rosell és fill d'un dels fundadors de Convergència, però el seu catalanisme no pot competir amb el de Joan Laporta. Aquest, com es va demostrar, aspirava a ser algú en la política. Ara, aprofitant l'escàndol Neymar està preparant la seva tornada a la presidència. Sandro s'inclinava més pels negocis. Per això tenia relacions comercials amb empreses brasileres i va crear el seu propi entramat.
Rosell, a través dels seus negocis al Brasil, va aconseguir el fitxatge de Ronaldinho. Va ser la resposta a la contractació de Beckham pel Madrid. En plena època daurada del club va arribar el distanciament i ell, Bartomeu i Jordi Moix, van decidir dimitir i apartar-se de Laporta.
Sandro va ser el president més votat de la història barcelonista i des del primer dia va mantenir una política ben allunyada del laportisme. Es va enfrontar a Johan Cruyff, pel nomenament de president d'honor que no havia estat confirmat en assemblea i això va acabar amb la devolució de la insígnia d'or i brillants. Sempre va estar lluny, políticament i intel·lectual, de Guardiola. Un soci de la tribu de Rosell va tirar endavant una querella contra Laporta i en assemblea de compromissaris va ser votada favorablement encara que amb xifres poc contundents: 468 vots a favor, 439 en contra i 113 en blanc. Aquest cas va portar Laporta als tribunals. El fonament era la responsabilitat que tenien aquest i els seus dirigents per afrontar als deutes del club d'acord amb l'aval que permet acudir a les eleccions. Les pèrdues, entre el 2003 i el 2007, havien arribat als 48,7 milions.
Guardiola va demanar a Rosell que aturés el procés judicial. Aquest, a tot el que va arribar va ser a abstenir-se en la votació en què es va decidir demanar responsabilitats a Laporta. A partir d'aquest fet Guardiola, sempre aconsellat pel seu adlàter Manel Estiarte, de la mateixa corda política, va decidir abandonar el club. Encara més, ni tan sols va acudir en auxili d'aquest quan Tito Vilanova va estar ingressat en un hospital de Nova York. El va visitar un sol cop malgrat que vivia allà en any sabàtic.
La querella contra Laporta ha arribat al Tribunal Suprem i s'està a l'espera de resolució judicial. L'expresident va carregar sobre Esquerra Republicana i Convergència i Unió, contra els quals va lluitar electoralment, la promoció del procés judicial. Érem a la sala d'espera quan, inesperadament, va arribar el farmacèutic, naturalment ideològicament adscrit al "laportisme", va intervenir i li va fer nosa a Rosell. Tant que s'ha hagut de retirar amb una cornada.
Cases va demanar informació sobre els detalls del fitxatge de Neymar i se li va negar una part fonamental d'aquest amparant-se en la "confidencialitat" d'algun dels capítols. L'assumpte avançava cap a l'Audiència Nacional i Rosell va dir que aniria a respondre les preguntes que li fes el jutge. Era una actitud coneguda. Excusar-te quan no t'ho demanen és sinònim de culpabilitat. En vint-i-quatre hores, quan la querella va ser admesa a tràmit, es va sol·licitar que tornés a l'Audiència de Barcelona. En vint-i-quatre hores més, on no hi havia res a amagar, la querella a instància de la fiscalia va ser admesa i en el paper apareixen acusacions greus entre les quals hi ha aquelles que concerneixen a la mateixa Hisenda pública per no haver complert amb totes les obligacions de les contractacions i altres imputacions en les quals es parla de diners distrets.
Els apartats en els quals es pretén justificar el dispendi de 95 milions d'euros, són, en gairebé tots els casos, propis d'aquesta enginyeria financera a què solen jugar els clubs de futbol. El pare del noi s'endú quaranta milions d'una banda, se'l converteix en ambaixador del club perquè miri pel Brasil i busqui patrocinadors, encara que si no els troba no deixa de percebre la part esmentada. Es destinen diners a les faveles i s'entén que hi ha una partida que assegura drets sobre tres futbolistes del Santos. I, a més es parla de tres partits amistosos. Entre una cosa i l'altra, cent milions.
El problema no es troba a desmentir la xifra anunciada oficialment dels 57,1 milions del traspàs. La qüestió radica en el que els clubs anomenen eufemísticament "els serrells". Hi ha massa milions per justificar comissions. I sobretot, el destí d'aquests. Per quines mans han passat i a quines mans han anat a parar i sobretot, si hi ha hagut repartiments o queixalades d'algun dels intervinents.
El Barça encara té pendent l'assumpte de Messi, tot i que sembla que el protagonista és el seu pare. També en el problema Neymar hi ha el pare pel mig. Independentment de com es tanqui el que afecta Messi, el club no podrà deslliurar-se ara dels efectes secundaris del contracte de Neymar. D'acord amb les xifres, és el jugador més ben pagat del món i el barcelonisme no oculta la seva satisfacció quan diu que Messi és el millor del món i recentment se li va negar un nou salari. Amb el que perceben Neymar i el seu pare, per molt que es pretengui traslladar tants milions en repartiment pels anys de contracte, és evident que l'argentí s'ha quedat endarrere. Els nous dirigents, els que siguin si Bartomeu ha d'acabar dimitint també, hauran de solucionar l'assumpte que més directament afecta l'equip, al seu joc o el que és el mateix, els triomfs.
Rosell se n'ha anat deixant constància que en el seu mandat s'han guanyat nou títols entre estatals i internacionals i s'ha reduït el deute del club a 230 milions d'euros. I, a més, ha deixat encaminada la gran reforma del Camp Nou. En el seu comiat, tot i això, no va esmentar el fons del problema i tot va quedar en que hi ha hagut amenaces cap a ell i la seva família. No va donar explicacions sobre l'assumpte que li ha costat el cap i ha deteriorat immensament la imatge de l'entitat.
A la Lliga de Campions hi ha eliminatòria contra el Manchester City, club en el qual tenen càrrecs destacats Ferran Soriano i Txqui Begiristain. No estava previst el dinar entre directives. Rosell es va querellar amb Soriano i Joan Oliver per administració fraudulenta i revelació de secrets. En el fons hi havia el cas dels espionatges a directius i funcionaris del club. A tots dos se'ls ha adjudicat instigació en l'escàndol Neymar.
En la història de desamor entre Madrid i Barça han existit sempre operacions d'un contra un altre amb la finalitat de desestabilizar el rival. Aquesta vegada no es pot apuntar l'èxit el madridisme. Ha estat el mateix barcelonisme el que s'ha posat de cap per avall.
