Són l'Athletic de Llagostera. "Valents i forts" com els lleons de San Mamés, a qui mai pots donar per liquidats fins que l'àrbitre xiula el final del partit. No és una opinió qualsevol. Ho explica Pompeu Pascual, "segurament l'espectadors més vell que hi ha al camp", segons ell mateix ironitza, que als 85 anys xala com mai amb el seu equip de futbol. Durant prop de mig segle va fer de metge al poble i durant pràcticament tota la vida ha estat vinculat al club. Rarament es perd un partit al Municipal, on hi va acompanyat "de dos o tres amics amb qui la fem petar".
El president d'honor, que va ser màxim responsable de l'entitat 15 anys, no descarta que Alsina i Tarragó li regalin un altre èxit en forma d'un increïble ascens a Segona A, però s'ho mira amb la tranquil·litat d'aquell que sap que el Llagostera és a una distància sideral d'allà on li correspondria estar per nom, història i massa social. "Interessava més que se salvés el Girona que no pas que pugéssim nosaltres. Si ho aconseguim, estarà molt bé, però si no, en aquesta categoria ja hi estem bé. El Nàstic sí que necessita aquest ascens i segurament que es pregunta com és que un equip d'un poble de 8.000 habitants els ha fet posar seriosos".
Pascual elogia el porter Moragón, clau amb les seves aturades durant tota la temporada, i també destaca davanters com Sellarés i Chamorro "que gràcies a la seva envergadura van molt bé de cap". Però tot s'explica per l'esperit que han sabut transmetre al vestidor Oriol Alsina i Isabel Tarragó, "dues bones persones, que ha treballat bé, i a qui hem d'estar eternament agraïts". El Llagostera és un equip "valent", que mossega, sobretot a casa, i que "com va demostrar contra l'Avilés" és capaç de guanyar qualsevol. Va seguir el partit d'anada contra el Nàstic per televisió i hi va veure un conjunt que va ser capaç de complicar la vida als granes i que hauria pogut guanyar al Nou Estadi. "L'eliminatòria és remuntable però la clau és jugar amb humilitat, com hem fet sempre", subratlla.
L'ascens seria assumible per Pascual, tot i que admet que per jugar a la Lliga Adelante el Llagostera s'hauria d'exiliar. A Montilivi? Segurament la possibilitat que més li agradaria "perquè viuríem una temporada inèdita amb futbol de Segona cada cap de setmana al camp del Girona". Econòmicament també pensa que, fent com l'Eibar, sense estirar més el braç que la màniga, un Llagostera de Segona A podria ser sostenible.
Hi ha, però, un aspecte que treu la son a Pascual. I no fa referència a cap factor del joc. El president d'honor del Llagostera rebutja la forma com s'ha escalfat aquesta eliminatòria i reclama que únicament el protagonisme sigui per al futbol. Segons ell "barregem l'esport amb la política, amb l'amistat, amb la familia, i per això el món va com va". Pascual va apel·lar a que el partit de dissabte es pugui viure "com una festa del futbol català", somiant amb la victòria i a veure el seu equip jugant d'aquí uns mesos amb el Betis, l'Osasuna, el Mallorca i el Saragossa. "I semblava que disputar la Copa contra el València era impensable...".
