Ja de ben petit, Gerard Espígol sobresortia en futbol, en bàsquet, en tennis o en qualsevol esport que practiqués. Ell, però, tenia clar que la seva pilota era una altra. Volia jugar a handbol. Mentre veia a la tele els Cavar, Olsson, Wislander o Richardson, somiava poder-s'hi dedicar de gran de manera professional i poder ser algun dia Yakimovich. La influència de son pare, que havia estat porter, hi va tenir a veure però també el fet que de seguida comencés a cremar etapes al planter del Banyoles i a cridar l'atenció dels dos grans equips de Catalunya, Barça i Granollers. Juntament amb la seva família van escollir el club vallesà i no se'n van penedir.
Gairebé dues dècades més tard i després de passar pel Palautordera, el Granollers, el Saragossa, el Pozoblanco, l'Ademar León, el Torrevella, novament Pozoblanco, l'Antequera i l'Osca, Espígol ha decidit retirar-se. De corda encara en tenia, com a mínim, per una temporada i, de fet, l'Osca li havia ofert la renovació -això sí a la baixa-. A més a més comptava amb alguna proposta de la lliga francesa que al final no va fructificar. Tot plegat ha fet que, després de divuit anys voltant amunt i avall, Espígol hagi decidit tornat a casa. El banyolí ha posat punt i final a la seva carrera per dedicar-se al seu negoci particular de pàdel i fer-se càrrec de la banqueta del primer equip d'handbol del Banyoles.
Fent una mirada enrere a tots aquests anys, Espígol se sent orgullós i satisfet. "Realment em sento un privilegiat. He estat dels 16 als 35 anys jugant a handbol, fent el que realment m'agradava, la meva passió. A més a més, això m'ha permès descobrir ciutats i jugar al costat de grans jugadors a la que va ser un dia la millor lliga del món", diu Espígol. El banyolí, amb centenars de partits entre l'Asobal i Plata, explica que de l'handbol "es pot viure bé el dia a dia". No es queixa de com li han anat les coses ni tampoc de les diferències amb el futbol. "És un sou correcte però no és ni molt menys per poder viure tota la vida de rendes. Si al futbol cobren milions és perquè els generen", destaca.
Molt lluny queden ja els temps en què amb 16 anys, agafava el tren a Girona cada dia per baixar a entrenar-se a Granollers. El club vallesà havia apostat fort per ell i Espígol tenia clar que era el millor lloc on fer camí. "Tenia una oferta també del Barça però allà o ets un superclasse o costa molt perquè sempre fitxen els millors del món. Anar al Granollers va ser la millor decisió que he pres mai", explica. Va signar per cinc temporades i a la segona temporada a l'Asobal, amb només 20 any, el Saragossa el va fitxar (2000-01). Després tot aniria venint. Baixaria un any a Divisió d'honor Plata, d'on es proclamaria màxim golejador amb el Pozoblanco (2001-02). La seva gran temporada va captar l'atenció del vigent campió de Lliga, l'Ademar Lleó (2002-03). A terres castellanes va guanyar la Copa del Rei però va topar amb un escull difícil de salvar: el millor jugador del món d'aleshores ocupava la seva mateixa posició, Juanín García. "El tal Juanín aquest m'ho va posar difícil...", recorda Espígol, que va fer les maletes i baixar una categoria cap a Torrevella, l'any següent (2003-06). Era un projecte ambiciós i fort econòmicament que el primer any va aconseguir l'ascens. "Em volien d'extrem però també de primera línia, que és on més m'agrada".
Espígol tornaria a Pozoblanco (2006-11) on es convertiria en un dels jugadors més desequilibrants de la Divisió d'Honor Plata, gairebé la seva segona casa, i llavors tornaria a l'Asobal de la mà de l'Antequera (2011-12) abans de signar per dues temporades amb l'Osca (2012-14), on ha posat punt i final a la seva carrera.
Ara, amb 35 anys, veu des del mateix escenari on ell va començar a despuntar, el Pavelló de la Draga, com els seus nanos competeixen a Lliga Catalana. "Sóc nou en això. Tinc el títol i moltes ganes d'aprendre. Com els nanos. És un projecte a mitjà-llarg termini", diu l'ara míster Espígol.
