"Jugar a Lliga Femenina-1 no havia estat mai una obsessió per mi. Estava bé a Lliga 2 lluitant amb els meus equips, jugant minuts i sent protagonista, però quan vam pujar l'any passat amb el Càceres després de tres anys provant-t'ho vaig tenir clar que era el meu moment i que ho havia d'aprofitar". Vero Sánchez (Vilablareix, 1985) s'enfrontarà avui a l'Spar Citylift Girona defensant la samarreta de l'Al-Qázeres. Les extremenyes són un dels equips més modestos de la lliga, de fet després de perdre la setmana passada contra el Campus Promete són cuers, però entremig de canvis d'estrangeres, poc pressupost i moltes derrotes, a l'equip que entrena Jacinto Carbajal destaca el bon paper de Vero Sánchez que, a punt de fer 29 anys, és titular habitual en la seva primera aparició a l'elit més enllà d'un parell de partits puntuals -"crec que van ser uns segons contra Estudiantes i Ros Casares"- que li va donar Anna Caula en el primer any del llavors Argon Uni Girona a la lliga. "Aquella temporada el meu equip de Lliga Femenina 2 havia desaparegut (Vinaròs) i, per temes familiars vaig decidir quedar-me a casa, i vaig jugar amb el filial de l'Uni i entrenava amb la Caula en un equip on hi havia Antoja, Camps, Kiesha Brown", que, passat Nadal, i amb debut testimonial a LF-1, va marxar a Leganés per jugar amb un equip de Primera Nacional madrileny que lluitava per fer el salt a LF-2.
I és que fer les maletes no ha estat mai un gran problema per a Vero Sánchez que, amb catorze anys, va marxar cap a Barcelona per jugar amb l'UB Barça amb qui, encara com a júnior, va entrar en dinàmica d'un primer equip on hi havia noms com Razija Mujinovic o Laia Palau. "Vaig anar convocada, però no vaig arribar a debutar mai", recorda Vero Sánchez que després de sortida del club barceloní, amb qui va guanyar dos campionats d'Espanya júnior, va començar a fer-se un nom a Lliga Femenina 2. "És una bona competició, sempre hi he estat molt a gust, perquè sóc una jugadora que necessita jugar, tenir minuts per millorar i prefereixo ser competitiva a Lliga Femenina-2 que no pas estar a la banqueta a Lliga Femenina 1", explica Vero Sánchez, que va tenir a Lléo, amb el Ponce, la seva primera experiència en el món professional ja fa més d'una dècada. Desrés de Lleó va venir Tenerife, Olesa, dues temporades amb l'Arxil de Pontevedra, Irlandesas de Leioa i Bembibre abans del seu frustrat fitxatge amb el Vinaròs, amb qui ni tan sols començaria la temporada.
Llavors arribaria la tornada a casa, per jugar uns mesos amb el filial de l'Uni a Copa Catalunya marxar a Leganés o anar amb el Cerdanyola també en categoria catalana, abans d'aterrar al lloc on més s'ha consolidat: Càceres. "És el meu quart any aquí i hi estic molt bé, em fan la broma de la catalana de Girona però cada estiu porto gent cap aquí per conèixer això, i la veritat és que un club molt seriós que no et promet grans quantitats de diners i el que diu ho compleix puntualment", apunta Vero Sánchez. I ara, ja a Lliga Femenina 1- tot i que col·lectivament la temporada està resultant molt complicada per a l'Al-Qázeres, l'aler de Vilablareix té un protagonisme semblant al que havia tingut en el mateix equip al llarg de les temporades anteriors. "La veritat és que no m'esperava jugar tants minuts i això que estic fallant molts tirs... La gent em diu que és normal en el primer any a la lliga que a altres jugadores també els ha passat, però només em queda seguir treballant", diu l'aler de Vilablareix que, com sempre en la seva carrera, segur que no ?deixarà de treballar per seguir avançant.
