La superioritat de l'Uni ha estat incontestable, sobre el parquet i també al marcador. En quatre partits, dos de lliga regular i dos més de play-off, les gironines s'han desfet del totpoderós Perfumerías Avenida. Per molts motius la victòria sempre ha caigut del seu bàndol, però un factor clau en la decisiva final d'ahir va ser Fontajau. El pavelló va recuperar l'ambient de les grans ocasions i després de moltes temporades, va vibrar de nou. Més de 5.000 persones van omplir el recinte per deixar-se la veu i acompanyar l'equip cap a la victòria.

El partit no havia acabat però el públic ja l'havia guanyat. La rauxa que hi va haver a les graderies, plenes a vessar, amb canalla entregada i una afició que no va deixar d'animar, va ser una de les imatges de l'històric partit que es va viure. Fontajau va esclatar d'alegria amb la victòria final, però feia 40 minuts que xalava sense descans.

El xup-xup dels dies previs, la victòria en el duel d'anada, que l'entrada fos gratuïta i el que hi havia en joc; tot plegat, convidava a l'optimisme i ben pocs imaginaven que el pavelló presentés una entrada inferior als 4.000 espectadors. La cua de cotxes que es va formar quasi una hora abans propera al recinte, feia pensar que, efectivament, Fontajau s'ompliria. No ho va fer fer de bon inici, però l'ambient previ ja era espectacular. Un grapat de samarretes negres de l'Uni, molt de jovent, banderes amb els colors de Catalunya i la gent disposada a deixar-ho tot per al seu equip. La presentació de totes dues plantilles ja va ser un tastet del que es viuria durant l'hora i mitja posterior: xiulets eixordidors cap a les jugadores del Perfumerías i crits d'ànim cap a les gironines, que ja tenien el seu primer punt a la butxaca.

A peu de pista, la primera plantilla del Girona, encapçalada pel tècnic Pablo Machín i membres del seu cos tècnic, també s'ho miraven. D'entre tots ells, Pablo ?Íñiguez, fill del tècnic Roberto, impassible a la banda en els primers compassos i totalment fora de si al darrer quart, animant sense parar al públic i assaborint l'èxit que significa guanyar un títol de lliga.

Amb gent encara esperant fora i les portes tancades es va viure un primer quart vibrant, i no va ser fins als últims compassos que els accessos van obrir-se de nou per acabar així d'omplir el recinte. El resultat: una autèntica olla de pressió. Cap cadira buida i fins i tot aficionats dempeus a dalt de tot de la graderia. Tots ells celebrant les cistelles de Britt Chambers, els rebots d'Ibekwe i Gidden; o també xiulant Marta Xargay o protestant alguna o altra possible falta personal que els àrbitres van passar per alt.

A la llotja, totes les personalitats que un partit com aquest requereix. L'alcalde Carles Puigdemont, la regidora d'esports Isabel Muradàs, el president Llorenç Biargé, el president de la Federació Catalana i vicepresident de la Federació Espanyola Joan Fa, o el secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya Ivan Tibau, d'entre molts altres. Tots van gaudir d'un partit històric, com també van quedar sorpresos per la resposta d'un públic entregat, capaç de fer l'onada en qualsevol temps mort o d'animar al ritme d'en Sisplau, un convidat habitual a Montilivi que ahir també va aportar el seu granet de sorra a Fontajau. Un públic que va collar el rival en els moments clau, que va celebrar com mai el 2+1 de Chambers que suposava el 41-28 del descans, que es va indignar amb l'arbitratge i, sobretot, que va esclatar al final, quan el títol ja era una realitat.