El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va admetre a tràmit una querella de l'empresa DIS, que tenia part dels drets de Neymar de Silva, contra aquest jugador i el president del Barcelona, Josep Maria Bartomeu, per delictes de corrupció entre particulars i estafa en el fitxatge del brasiler. La querella es dirigeix també contra el Futbol Club Barcelona, el seu expresident Sandro Rosell, el pare de Neymar i la seva empresa N&N, el club Santos FC i els seus exdirectius Luis Álvaro de Oliveira i Odilio Rodríguez.

En l'acte d'admissió a tràmit, el jutge demana al Reial Madrid, al Chelsea, al Bayern de Munic i al Manchester City les ofertes que van enviar aquests clubs entre el 2009 i el 2013 al Santos, a Neymar o als seus representants, entre ells el seu pare. No obstant això, atenent el criteri del fiscal, el magistrat entén que "no és urgent ni necessari per ara citar els querellats per prendre'ls declaració en qualitat d'imputats, sense perjudici que poden personar-se en les actuacions".

El fons d'inversions brasiler DIS ja va intentar, sense èxit, personar-se en la causa que instruïa l'Audiència Nacional sobre el fitxatge de Neymar, que s'ha traslladat als jutjats de Barcelona, i ara ha presentat una nova querella, perquè es considera estafada pel fitxatge. Els delictes concrets pels quals es querella contra aquestes sis persones, els dos clubs de futbol i l'empresa de Neymar són el de corrupció entre particulars i el d'estafa en la seva modalitat de contracte simulat. A DIS li corresponia un 40 % dels diners que pagués el Barcelona al Santos pels drets federatius del jugador, però només va percebre aquest percentatge dels 17,1 milions que el club va dir haver abonat pel brasiler, quan el fitxatge li va costar, segons es desprèn de les investigacions de l'Audiència Nacional, un total de 83,3 milions. 40 d'aquests milions els va cobrar Neymar per acceptar fitxar pel Barça mitjançant un contracte simulat, un fet que, segons el jutge, "podria haver alterat el lliure mercat de fitxatges de futbolistes i perjudicat també el querellant" en no haver pogut DIS percebre més diners per ofertes d'altres clubs, cosa que s'enquadraria en un delicte de corrupció entre particulars.

El delicte d'estafa per simulació contractual seria per la resta de contractes falsos que van servir per pagar el sobrecost que va suposar avançar un any el fitxatge, uns contractes que, segons el jutge, "pretenien disfressar el que en realitat era el pagament per la transmissió dels drets federatius amb altres conceptes que no obeïen a la realitat". En el seu acte, el jutge explica per què aquests fets han de ser investigats a l'Audiència Nacional i arriba a la conclusió que el delicte d'estafa s'ha comès fora del territori nacional, i que algun dels criminalment responsables són espanyols. Per això aquesta querella no es podrà derivar als jutjats de Barcelona.