Els estudis abans que l'Eurolliga

L'Spar Citylift Girona comptava amb Jael Freixanet per aquesta temporada, però, des d'abans de guanyar Lliga, la pivot tenia decidit que volia aparcar el bàsquet per acabar la carrera de Física i diumenge marxa d'Erasmus a Hèlsinki

07.10.2015 | 08:03
L´expivot de l´Spar Citylift Girona Jael Freixanet, al centre de la ciutat.

El passat 23 d'abril, minuts després que l'Spar Citylift Girona es proclamés campió de Lliga superant el Perfumerías Avenida davant 5.000 persones a Fontajau, Roberto Íñiguez demanava en la roda de premsa que el seleccionador espanyol, Lucas Mondelo, comptés amb Jael Freixanet per jugar l'Europeu del passat estiu. El llavors tècnic de l'Uni, actualment dirigint l'Orenburg rus, argumentava que el campió de Lliga es mereixia tenir una jugadora a la selecció i que la pivot de Manresa havia fet mèrits suficients per "com a mínim ser a la primera convocatòria". Res més lluny del pensament de Jael Freixanet que, des de feia moltes setmanes, tenia decidit que aquesta temporada no jugaria a bàsquet a nivell professional. Freixanet havia demanat una beca Erasmus per anar a Finlàndia (Universitat de Hèlsinki) on volia donar l'empenta definitiva a la llicenciatura de Física. "Tenia molt clar que era el moment, perquè veia que acabaria la carrera de Física a 29 anys, amb notes mediocres perquè jugant a bàsquet no hi ha temps per anar gaire a classe, i sense experiència laboral...", explica Jael Freixanet que diumenge, poques hores abans que l'Uni marxi cap a Orenburg per debutar a l'Eurolliga, ella anirà cap a Finlàndia per convertir-se en una estudiant més de la Universitat d'Hèlsinki on vol deixar gairebé enllestida una carrera que ha anat fent a cavall de la seva carrera com a jugadora professional a Olesa, Saragossa, Salamanca i Girona.

Des de l'Uni no amaguen que li haurien ofert la renovació a Jael Freixanet, però ni la possibilitat de jugar l'Eurolliga, ni "l'impressionant" final de temporada del curs passat amb el títol de Lliga la van fer canviar d'opinió. "La gent que només em coneix del bàsquet crec que s'han sorprès d'aquesta decisió, però en el meu entorn ja saben que sempre he tingut més inquietuds que el bàsquet i ho entenen més bé".

Freixanet té bastant clar que "tampoc hauria acabat anant a la selecció" i, a més, recorda que la idea d'anar a estudiar un any a fora li ballava pel cap des de fa molts anys. Viure a l'estranger, però com a estudiant i no pas com a jugadora fitxant per una lliga europea. "Deixant de banda que crec que tampoc tinc el nivell per ocupar plaça d'estrangera en un equip; jo sempre he tingut clar que mentre jugués a bàsquet havia d'ocupar el cap fos estudiant a la universitat o fent cursos. Si vas a jugar a fora, és molt complicat que arribis a la ciutat de l'equip i allà trobis opcions per estudiar; en canvi si vas estudiar a fora i tens ganes de jugar a bàsquet és més fàcil que trobis un equip encara que sigui de menys nivell".

De fet, encara que la intenció de Jael Freixanet era no jugar a bàsquet aquest any, la jugadora de Manresa ha acabat acceptant la proposta de la pivot finlandesa Taru Tuukkanen, exjugadora del Zamora, que es va posar en contacte amb ella perquè jugués amb el Hyvinkaan Ponteva (Hypo). L'alt nivell de vida de Finlàndia, el lloguer d'un apartament de vint metres quadrats a Hèlsinki li surt a Freixanet per més de 500 euros, ja l'havia fet decidir a intentar compaginar els estudis amb una feina. "Vaig estar buscant per treballar de cambrera o així, però ja em van dir que sense parlar finès era molt complicat i vaig pensar: Què saps fer? Jugar a bàsquet". Jael Freixanet, que més enllà dels minuts que va jugar com a homenatge diumenge en el partit contra la selecció nord-americana, havia aparcat el bàsquet aquest estiu tenia clar que "només acceptaria jugar en un equip que s'entrenés, com a molt, tres cops a la setmana perquè em vull centrar a estudiar". I això és el que fan a l'Hypo. A més de Tuukkanen, tota la resta de jugadores també són finlandeses, menys una base americana. A l'equip Freixanet cobrarà un petit sou simbòlic que no li arribarà per pagar el lloguer de l'apartament però li servirà per anar fent. "Quan estigui més situada intentaré si puc canviar l'apartament per un pis d'estudiants compartit".

Jael Freixanet prové d'una família molt relacionada amb l'esport. El seu pare, Jordi, va ser jugador ACB amb IFA Espanyol, Manresa, Canàries o Càceres; mentre que el seu germà petit, Pol, juga de porter a l'Elx al després de passar per Màlaga B i Oviedo. Una família d'esportistes que li han donat suport en la seva decisió de centrar-se en els estudis. "Sempre ens han donat llibertat, però els meus pares entenen la meva decisió i m'encoratgen a fer-ho", diu la manresana que, tot i reconèixer que el bàsquet femení no està gaire ben pagat, no creu que una situació econòmica diferent en els equips de Lliga Femenina 1 li hagués fet prendre una decisió diferent. "Hauria estat el mateix, faig el que sento que he de fer i cobrant més diners jugant a bàsquet no crec que m'haguessin fet veure-ho diferent", assegura Freixanet que, però, també és conscient que acabar la carrera de Física tampoc li obrirà les portes de bat a bat en el món laboral. "És evident, tinc companys de la carrera de Física que es troben sense feina, però tampoc podia seguir endarrerint molt més això perquè ja seré una becària de trenta anys...".

I tornar a jugar a bàsquet? "Està clar que parant un any és molt complicat que torni a jugar a primer nivell, però si tens ganes de jugar sempre pots trobar un equip. Si t'agrada el bàsquet, les ganes de jugar-hi sempre es poden satisfer en un equip de menys nivell".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema