«Som un caramel: tenim jugadors que podrien jugar a l'Asobal»

En la seva setena temporada al club, el tècnic Pau Campos ha tornat a assolir l'objectiu, mantenint el Bordils a Plata quan encara falten tres jornades per al final de Lliga

04.05.2016 | 15:12
«Som un caramel: tenim jugadors que podrien jugar a l'Asobal»

Salvats a tres jornades del final i havent garantit una quarta temporada seguida a Plata, s'ha tret un pes de sobre?
Em vaig treure un pes de sobre, això és innegable, perquè la permanència la vèiem a tocar des de feia temps però no acabava d'arribar matemàticament. Vam encadenar una sèrie de lesions en el moment més inoportú, quan havíem de rebre el Zarautz a casa i anar a la pista del cuer, i ens van tornar a entrar una mica els nervis. Al final vam fer una bona feina en les tres setmanes d'aturada que hi va haver a la lliga recentment i hem fet cinc dels últims sis punts, balanç que ens ha donat l'èxit contra rivals que estan per sobre nostre.

El pitjor moment va ser veure's perdent de cinc a la segona part contra l'Alcobendas després d'haver caigut a Vigo contra el cuer i només haver empatat amb el Zarautz a casa?
Sí, potser en sigui un. N'hi ha diversos durant una temporada. També recordo el partit contra Zarautz a casa, veient com els jugadors patien a la pista i no podien. Aquell moment va ser molt angoixant. Al final vam treure un empat sense saber gaire bé com. Aquell moment va ser dur en l'àmbit personal, i en l'àmbit d'equip el pitjor va ser aquella segona part contra l'Alcobendas. Després de tota la feina brutal que havíem fet durant la Setmana Santa ens havíem posat cinc avall! Pensava «si no guanyem avui, al calendari no queden dates factibles per fer-ho»... Vam canviar la defensa per precipitar el seu atac, nosaltres vam poder córrer a la contra, i vam assolir un parcial que ens va posar dins del partit un altre cop. Vam accelerar. A vegades surt bé, d'altres no, però aquell dia va funcionar.

El vuitè lloc que ara ocupen a la classificació és el millor de tots aquests tres anys a Plata?
Sí, però també li haig de dir que no és el més desitjat. M'explico: pensant ja en l'any que ve, si acabem setens o vuitens vol dir que en la propera Copa del Rei nosaltres, per comptes de rebre a casa un equip de dalt a partit únic, hauríem d'anar de visitants. Amb la despesa que això comporta i la dificultat afegida de no poder disputar el partit davant la teva afició. Entengui'm, no li faríem cap lleig a quedar cinquè perquè això voldria dir que fem la fase d'ascens, però en canvi les places lletges són la setena i la vuitena perquè no tenen aquest premi i, per postres, et compliquen la Copa i, d'entrada, per comptes d'ingressar ja et genera despeses l'any vinent.

Estan a sis punts de la fase d'ascens a Asobal. Aquest any és impossible, però per al futur es veu fent un pas endavant i entrant en aquesta lluita?
Per estar a dalt i fer una temporada de somni necessites que tots els partits igualats et surtin cara. Hem empatat quatre partits i n'hem perdut tres d'un. Si en aquests finals ajustats haguéssim fet sis o set punts més, ara estaríem parlant de lluitar per la promoció. La lliga està molt igualada, per altra banda, i si vols estar a dalt necessites sumar a fora, cosa que per a nosaltres és un handicap. Només hem fet quatre punts de visitants aquesta temporada, dos empats i una victòria. Hauríem d'anar a buscar el 40% dels punts en joc a fora. No li dic pas que no, és un repte per a l'any que ve.

Quants Bordils hi ha a la lliga?
Com nosaltres, com nosaltres, poquets. Potser el Cisne, però si repassa hemeroteca veurà que ha fitxat quatre o cinc jugadors, o sigui que capacitat per reforçar-se la té, o La Roca, tot i que ells, sent de Barcelona, disposen d'un mercat de jugadors molt més gran que el de Girona.

Fins quan és sostenible el model «Bordils»?
Depèn més que de l'economia, de la il·lusió i les ganes dels jugadors. És esgotador. Aquest cap de setmana anem a Valladolid. Marxarem a mig matí de dissabte i tornarem a casa diumenge al vespre. Per a la gent que treballa matí i tarda de dilluns a divendres, que el cap de setmana se'l passi viatjant i quan torni enllaçi un altre cop la vida laboral és dur. Però de moment ho portem bé. Gaudim. I el cos tècnic també té mà esquerra i màniga ampla perquè sinó seria una bomba de rellotgeria. Nosaltres som els primers que també donem estones de lleure.

Quanta gent de la base ha fet debutar aquesta temporada?
No li sabria dir una xifra exacta perquè tinc el dubte de si ja hi havia jugadors que ja s'havien estrenat a Plata el curs passat, però posats a dir noms, Arnau Palahí , per exemple aquest any ha jugat minuts importants i ha fet gols, Sergi Mach ha debutat, Artemi Figueras ha vingut diversos partits i dissabte anirà a Valladolid... Hi ha futur. Si mira el primer any a Plata i ho compara amb aquest, de l'equip bàsic inicial només repeteixen Jordi González a la porteria i Nonó, la resta ja s'ha anat modificant.

Què li dóna el Bordils per poder-hi dur set anys?
Que m'hi sento còmode. Jo tinc la meva feina, la meva família i tinc un hobby: fer d'entrenador d'handbol. Ho tinc a vint minuts de casa i em donen totes les facilitats. Cada temporada fem una mena de balanç i parlem de la següent, però d'entrada jo tinc corda per estona.

El Bordils ha salvat l'handbol de Plata i el vòlei femení. Per tenir un any rodó falta que el filial pugi a Primera Nacional?
Jo penso que l'any ja és rodó. Que el filial pugés seria la cirereta del pastís. No vull posar pressió als jugadors perquè és un gran mèrit classificar-se per les fases d'ascens per segon any consecutiu amb un equip molt jove.

Amb la permanència assegurada, ara li començarà la feina de despatx: parlar amb els jugadors i mirar de retenir-los.
Som un caramel per a la categoria. Tenim jugadors de molta qualitat, que cada temporada fan la feina i salven la categoria. Molts d'ells podrien jugar a l'Asobal, sense ser primeres espases, però gaudint de minuts i protagonisme. I molts podrien jugar en equips de Plata que ambicionin l'ascens. Molts jugadors tenen ofertes, ho comenten i en parlem. Però cada cop costa menys evitar que marxin. El primer any, que per a ells era tot nou, era més dificil perquè de cop el telèfon, de no sonar, els sonava i els feien volar coloms. Ara ja saben de què va, les dificultats que es poden trobar, sobretot a Plata, i els costa més fer el pas.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema