David Masmiquel

«L'handbol és una afició, hi ha coses més importants, com la família o la feina»

18.05.2016 | 00:50
«L'handbol és una afició, hi ha coses més importants, com la família o la feina»

Jugador de l'Handbol Bordils. David Masmiquel va viure dissabte el seu últim partit al pavelló Blanc-i-Verd

Set anys a Bordils, els tres últims a Plata. Qui l'hi havia de dir quan va arribar, oi?
Vaig fitxar per jugar a Lliga Catalana ara fa set anys, la mateixa lliga on estava jugant en aquells moments amb el GEiEG. Poques setmanes més tard, em van dir que havien comprat la plaça per jugar a Primera Nacional i que com ho veia. Vaig dir que sí, i fins a dia d'avui...

Amb quin moment es queda?
Hi ha molts moments bons. Segurament el millor va ser el fet de pujar a Plata, va ser espectacular. També els partits contra Barça i Granollers, o els de la Copa del Rei amb equips Asobal.

I el pitjor?
Personalment no n'hi ha cap. Les lesions m'han respectat gairebé sempre. Els pitjors moments han estat més anímics que no pas físics, com per exemple quan va plegar en Jordi Masó, l'Andreu o en Martí.

La paternitat és el principal motiu per prendre la decisió de plegar?
És el principal motiu, però no l'únic. Jugar en aquesta categoria -Divisió d'Honor Plata- comporta dedicar-hi moltes hores, i arriba un moment que un no pot assumir aquest compromís. Si això estigués professionalitzat i fos una feina seria molt diferent, però és una afició. Arriba un moment que has de prioritzar. Hi ha coses més importants a la vida, com poden ser la família o la feina.

L'ascens del segon equip dissabte a Alcàsser, un èxit més d'una temporada per emmarcar...
És espectacular. Quan jugava amb el GEiEG vam fer quatre fases per pujar, amb un equip boníssim, i no ho vam aconseguir mai, tampoc quan vam jugar la fase a casa. De fet, és molt complicat. Després de l'esforç de tota la temporada, has d'arribar amb prou energia en un cap de setmana molt dur. Jugues tres partits en només tres dies, i no cal oblidar que t'han d'acompanyar molts factors. Ells s'ho han guanyat, però a més, tot els ha sortit rodó. Me'n alegro moltíssim, perquè ens hem entrenat junts, ens coneixem tots, i és com una gran família. Això és un mèrit de tots, és un mèrit de club. Els èxits del primer equip els hem assolit gràcies a ells, i el seu ha estat possible també gràcies a la nostra contribució.

I a partir d'ara per on passa el seu futur?
El futur passa per fer un pas al costat. No em desvinculo de l'handbol, tot i que ara mateix desconec si la temporada vinent em faré fitxa o no, però tinc clar que si puc gaudir, i la situació ho permet, m'agradaria seguir fent algun entrenament. En tot cas, també tinc clar que vincular-me a qualsevol equip o jugar de forma seriosa no entra ara mateix dins dels meus plans. Em desvinculo completament del Bordils, però m'agraden molt els esports, i per tant, segur que sortiré a córrer, agafaré la bicicleta o alguna cosa faré.

I el futur del Bordils en els propers anys per on passa?
El Bordils en els propers anys depèn molt de com es reforcin la resta d'equips. Si la cosa s'anima, els equips es reforcen, i els jugadors que van marxar fora tornen, i el Bordils s'estanca, ho passarà malament. En canvi, si segueix apostant per la gent del planter, tindrà molt recorregut, és a dir, fins que se'n cansin. Si a Bordils es fan les coses com fins ara no s'ha de patir per seguir a Plata, la mostra està que cada any s'han fet millors resultats que la temporada anterior, tot i que alguns jugadors han marxat.

Arriba a Bordils fa set anys, amb el tècnic Pau Campos. Què li diu ara que vostè se'n va?
Simplement, moltes gràcies. Ell va confiar en mi, i durant tots aquests anys hem viscut situacions increïbles. No tinc res més a dir. Sempre m'ha donat suport en totes les dificultats que he tingut. Ha estat una passada treballar al seu costat, com en el seu moment ho va ser fer-ho amb en Francesc Planas o ara amb en Xevi Salvador.

Vostè que ha trepitjat un munt de pistes, què me'n diu de l'afició del Blanc-i-Verd?
L'afició d'aquest club és un cas a part. Això no es viu en cap altre pavelló de Girona, i a molt pocs de Catalunya i d'Espanya. És un espectacle veure l'afició del Bordils en acció. Aquest dissabte ho van tornar a demostrar, i vaig marxar amb llàgrimes als ulls. L'estima que et té la gent és molt gran, i és en moments com dissabte quan t'adones que has entrat a formar part de la seva vida. Molta gent es va quedar a veure el vídeo, va ser espectacular, increïble. Abraçades, paraules d'agraïment i suport, ... Tot això, es vulgui o no, és evident que et marca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema