S'enfrontaven ahir el millor equip en idea de joc, possessió, control, qualitat de jugadors i tècnica individual, contra el millor equip en il·lusió, motivació, entrega i rigor tàctic. Els igualava l'esperit de competitivitat que tenen, el mateix esperit que tenen els dos entrenadors, Luis Enrique i Unai Emery, dos treballadors del futbol que transmeten als seus equips la mentalitat de lluita, entrega, passió i instint guanyador.
El tècnic basc és un gran especialista en la preparació de partits i té la capacitats d'organitzar tàcticament el seu equip en diferents variables tàctiques, ahir disposava d'un 1-4-4-2 sense pressionar la sortida del joc blaugrana esperant amb línies molt juntes al mig camp. L'objectiu era poder tallar totes les opcions de passada cap als tres davanters del Barça i no deixar espais en els passadissos interiors. En atac la idea li va sortir molt bé, amb dos davanters de perfil diferent, Iborra era la referència i el jugador encarregat d'enllaçar en curt, en canvi Gameiro gràcies a la seva velocitat s'encarregava de córrer a l'espai, precisament a partir d'aquestes accions arribava l'expulsió de Mascherano. Per contra l'entrenador asturià del Barça platejava el partit amb el seu equip tipus buscant portar el ritme i el control del joc, el problema el tenia en el moment de connectar la zona de creació amb la de finalització, per poder trobar accions de superioritat numèrica els catalans havien de confiar en les accions de ú per ú de Messi o Iniesta, tot i així no hi havia manera de realitzar bones passades i costava molt trobar a Suárez.
Variants tàctiques
L'entrenador del Barça va esperar a mitja part per poder pensar què calia fer arran de l'expulsió, sacrificava a Rakitic per posar Mathew i plantejava dos posicions diferents dels jugadors, 1-4-2-3 per atacar i 1-4-4-1 replegant a camp propi per defensar. El problema venia en les pèrdues de pilota ja que el mig del camp amb només dos mitjos quedava molt trencat. Si l'expulsió provocava modificacions la lesió de Suàrez tornava a portar mal de caps al tècnic blaugrana. Era el moment de buscar l'equilibri al mig camp novament amb quatre jugadors deixant Messi en punta.
La diferència
No tenir la pilota i perdre la possessió li pesava molt al Barça, els jugadors que tenia al mig camp a excepció de Busquets eren per poder tenir control, Rafinha i Neymar no participaven en atac i els costava molt sacrificar-se per recuperar. En el moment que el Sevilla es pensava dominador era quan apareixien Ter Stegen, Piqué, Mathew i Busquets que aguantaven l'equip dins el partit en posicions defensives i Iniesta amb impressionants intervencions en el moment de buscar accions de control i de conducció amb desequilibri. Messi apareixia en els moments decisius, va ser l'encarregat d'assistir a Neymar per provocar l'expulsió de Banega que va tornar la igualtat numèrica i el responsable de deixar sol Alba davant Rico perquè pogués marcar el gol de la victòria. El partit es va posar molt difícil, jugar més d'una hora en inferioritat numèrica, perdre el màxim golejador de l'equip i arribar a una prorroga després de tan esforç semblava missió impossible, la qualitat dels jugadors sumada a l'esforç i capacitat de superació donava el premi a qui més el mereixia.
