Els nedadors russos Nikita Lobíntsev i Vladímir Morózov van recórrer ahir davant del Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) la decisió de la Federació Internacional de Natació (FINA) d'impedir-los participar en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.
Lobíntsev, plata a Pequín 2008 en relleus 4 x 200 metres lliure i bronze en 4 x 100 metres lliure a Londres 2012, igual que Morózov, que va compartir medalla amb el seu company en les dels Jocs londinencs, van ser apartats per incomplir els requisits exigits pel Comitè Olímpic Internacional en matèria antidopatge.
La demanda, presentada davant el TAS en el mateix Rio de Janeiro, demana que es reconegui com il·legal la decisió de la FINA, que es va basar en la part tancada de l'Informe McLaren encarregat per l'Agència Mundial Antidopatge després de revelar informacions que apuntaven que el dopatge a Rússia era promogut per l'Estat.
Cinc nedadors russos també han estat arraconats per la FINA: Daria Ustinova, el nom també apareix en l'informe McLaren, Mikhail Dovgalyuk, Iúlia Efimova, Natalia Lovtcova i Anastasia Krapivina, sancionats en el passat pel mateix Comitè Olímpic de Rússia.
El tema de Rússia i el dopatge està centrant la major part de la informació prèvia a la celebració dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.
Diverses investigacions dirigides des de l'Agència Mundial (AMA) sobre les pràctiques de Rússia han descarregat una tempesta de magnituds inimaginables, que comença ja a generar tibantors diplomàtiques, fins al punt que el COI ha vetat el ministre d'esports rus, Vitali Mutkó, als Jocs.
Els informes de l'AMA, especialment el denominat "informe McLaren", han confirmat que Rússia, entre el 2011 i el 2015 havia organitzat un mètode de positius que van desaparèixer per protegir els esportistes, majoritàriament atletes, que participaven en trames organitzades de dopatge.
L'exdirector del laboratori antidopatge de Rússia, Grigory Rodchenkov (exiliat als Estats Units) ja havia denunciat els fets i donava xifres de la quantitat de positius desapareguts: 139 en atletisme, 28 en lluita, 27 en piragüisme i 26 en ciclisme.
El TAS va rebre una reclamació de 68 atletes russos per intentar poder competir a Rio, quelcom que no han aconseguit perquè aquesta instància en manté la seva exclusió. Després el COI va fer unes exigències a la resta d'esportistes russos per participar als Jocs: no haver estat mai sancionats per dopatge i haver-se sotmès a analítiques per part d'agències internacionals, excloent esportistes de moltes modalitats.
Aquest cas rus ha fet que passés a un segon pla l'acreditació in extremis del laboratori antidopatge de Rio, obtinguda el 20 de juliol, després de tres suspensions.
