El 14 de setembre del 2013, ara fa una mica més de tres anys, el Bordils jugava en una pista històrica de l'handbol estatal, As Traviesas de Vigo, el seu primer partit a Divisió d'Honor Plata. «Recordo que vaig dir als jugadors que ho disfrutessin perquè no sabíem quan tornaríem a viure una situació com aquella. Jugant en una pista mítica, que llavors feia poc que havia deixat de ser d´Asobal, amb capacitat per a 4.500 espectadors i davant jugadors que havien jugat a la màxima categoria que ens van acabar passant per sobre a la segona meitat», recorda el tècnic del Bordils, Pau Campos, qui admet que «de cap de les maneres aquell dia pensàvem que podríem arribar a jugar cent partits a Plata». Un centenari que ja és un fet consumat, perquè la derrota de dissabte passat a la pista del Cajasur Còrdova va completar els 100 partits del Bordils a la segona categoria de l´handbol estatal: tres temporades completes de trenta partits més els deu d´aquest curs (les nou jornades disputades i el partit avançat contra el Palma del Rio).
«No sé quants partits hem guanyat d'aquests cent, no ho tinc comptat», assegura Campos que, però, més enllà de les victòries té una altra dada molt més clara: «El que si sé, són els número de jugadors que han debutat a Plata: trenta-quatre. Des del primer moment vam parlar amb la directiva que això no podia ser només una cosa per a dotze escollits, sinó que haver de tenir continuïtat i aquesta xifra de trenta-quatre jugadors gaudint de Divisió de Plata és de la que em sento més orgullós». Molts jugadors, alguns amb molts partits i altres amb menys, i amb el pivot Joan Vilanova com el que més cops ha jugat a Plata en tots aquests anys -«crec que només es va perdre tres o quatre partits la temporada passada per una lesió que es va fer treballant»- per davant del porter Jordi González. Vilanova i González, igual que Xicu Reixach, David Masó, Oriol Márquez, Ignasi Moreno o l´ara lesionat Marc Prat entre d´altres continuen a l´equip des d´aquell ja llunyà partit del setembre del 2013 a As Travesas.
Altres com Marc Canyigueral o Edu Nonó han fet el salt a l´Asobal, Esteve Ferrer juga ara al Tuïr francès o clàssics com Jordi Masó, Martí Vila o David Masmiquel s´han anat retirant. «Sempre vam dir que això no es podria aguantar molts anys, però amb la il·lusió de la gent per jugar a Plata, l´ascens del B a Nacional i amb el juvenil competint a Lliga Catalana el relleu va arribant», apunta Campos que, com ha explicat més d´un cop, veu en la incipient recuperació econòmica de l´handbol espanyol el principal obstacle per a la perllongació de l´aventura del Bordils a Divisio d´Honor Plata: «Dissabte a Còrdova, l´entrenador rival em deia que devem ser dels pocs equips que quedem sense jugadors que cobrin, la categoria cada cop està més professsionalitzada i això es nota».
Una trajectòria molt regular
Més o menys professionalitzada, la Divisió d'Honor Plata és una lliga complicada on, en aquestes últimes temporades, el Bordils s'hi ha trobat equips històrics que li han permès visitar pavellons mítics com l'Artaleku d'Irun o el de Huerta del Rey a Valladolid. També equips amb més capacitat econòmica que han acabat pujant a l'Asobal o un Barça B que sempre està a dalt encara que no pugui pujar. Amb tot, els gironins sempre han aconseguit salvar-se de manera solvent tot i que lesions, algunes de greus com les de Marc Prat als genolls, o ensurts com el de Xicu Reixach a Còrdova fa dos anys, han anat apareixent en el camí. La primera temporada el Bordils va guanyar tretze partits (amb 2 empats i 15 derrotes) per acabar la lliga en l'onzena posició; el segon i tercer any els blanc-i-verds van aconseguir el mateix nombre de victòries, 11, i van salvar-se acabant desens (3 empats i setze derrotes) i vuitens (4 empats i quinze derrotes). Aquesta temporada, de moment, el Bordils ha guanyat tres partits, n'ha empatat dos i ha perdut cinc partits abans de rebre dissabte l'Alarcos de Ciudad Real (20:00) al Blanc-i-verd en un partit que «es guanyi o es perdi» anirà precedit de la celebració del centenari a Plata amb «algunes sorpreses».
Els partits contra Bidasoa o Valladolid, enfrontant-se contra Fernando Hernández (amb passat exitós amb el Barça i la selecció espanyola), les visites a la pista del Zarautz amb la seva atmosfera especial, els que asseguraven les diferents salvacions, els partits de què van servir de comiats a Masmiquel o Martí Vila... També, encara que no entrin en aquest centenari a Plata, hi ha els duels de Copa al Blanc-i-verd o la visita del Barça en pretemporada.
El Bordils ha viscut molts partits per al record en aquestes poc més de tres temporades. D'aquells que es continuen explicant en sopars d'antic companys anys més tard, però, entre tots, Pau Campos té el seu partit especial. «N'hi ha molts, però si n'hagués d'escollir, un diria la victòria contra el Chapela en el segon partit a la categoria. En l'última jugada anàvem guanyant d'un gol i el Chapela atacava sis contra quatre. Vam defensar molt bé i, quan faltaven vint segons, l'Ignasi Moreno va recuperar la pilota. Van ser els dos primers punts i poder i que no estaven a la categoria de simples comparses».
