Posant la mirada dos anys enrere, a Torrejón de Ardoz, l'endemà que l'Uni hagués perdut en semifinals contra el Conquero en un final agònic, apareix la imatge d'una Noe Jordana molt tocada anímicament. Ella, i el seu pare, que llavors entrenava l'equip gironí, havien posat moltes esperances en aquella Copa. Ramon Jordana plegaria uns dies més tard i la base continuaria amb la seva carrera. Un trajecte que, un any després, li permetria jugar una altra semifinal de Copa. A Sant Sebastià. I el resultat també va ser amarg: l'Uni no va ser competitiu i va perdre clarament contra l'Avenida. La carrera de Jordana s'anava acabant i volia tornar a guanyar, o com a mínim, jugar, la final d'una competició que ella mateixa ja havia guanyat fa quinze anys amb el Celta i, amb menys protagonisme, dos cops més amb el Ros Casares. El futur encara reservava a Jordana la possibilitat de guanyar una Copa amb l'Uni. I en el millor escenari possible: Girona. Però, a dos minuts per acabar el partit d'ahir, semblava que la Copa de casa també s'estava convertint en un malson per a Jordana. I per a tota l'afició gironina. Un triple d'Irati Etxarri, una jove de divuit anys que no es pot entrenar els matins amb l'Araski perquè estudia, tornava a empatar un partit (66-66) que, tot i el seu absolut divorci amb l'encert en el tir, l'Spar Citylfit Girona havia aconseguit dominar per deu punts poca estona abans (51-61). La responsabilitat tornava a recaure en Noemí Jornada, que estava vivint el partit com un petit calvari: cap punt (0/5 en triples) i castigada en defensa per intentar,sense aconseguir-ho mai, aturar la menuda base veneçolana Roselis Silva que ahir va enamorar bona part del públic de Fontajau amb una actuació enlluernadora. Quedava poc més d'un minut i, com li havia passat a ella i a moltes de les seves companyes durant tot el partit, Jordana es va trobar sola per tirar de tres. I aquest cop no el va fallar.
El triple de Jordana i, dos tirs lliures posteriors de Leo Rodríguez després d'un contracop, deixaven cinc punts de marge a l'equip de Girona, que havien de ser suficients per guanyar el partit i emportar-se el bitllet per a la final d'avui, que en el partit següent va tenir bastants menys problemes per derrotar el Gernika. Però l'Araski es va resistir a tirar la tovallola i, primer amb un bàsquet de Silva i després amb un nou triple d'Etxarri, va obligar a l'Spar Citylfit Girona a recórrer al factor que, de fet, ja l'havia mantingut viu tot el partit en els moments més foscos: el rebot ofensiu. La impactant força de la naturalesa que és Mima Coulibaly va anar a buscar un parell de rebots on només pot arribar ella per assegurar una victòria (71-78) que, aquest cop sí, permetrà a l'Spar Citylift Girona lluitar per guanyar el primer títol de la seva història. Avui, a dos quarts de nou del vespre, el bàsquet gironí té una nova cita per a la història en un pavelló de Fontajau, on segurament encara hi haurà més gent dels 3.753 espectadors d'ahir, per portar l'equip d'Èric Surís cap a una gesta que no serà gens fàcil: derrotar un Perfumerías Avenida que té una plantilla plagada d'estrelles que gairebé mai defalleixen a la pista.
Agafar 53 rebots, més del doble que el rival, i que 25 d'aquests 53 siguin d'atac per acabar guanyant el partit en els instants finals és la prova més clara que ahir l'Uni va ser un autèntic sac de nervis. Èric Surís sol explicar que el rendiment de les jugadores tant pot quedar afectat per falta de tensió, com la que es va viure fa una setmana en el tercer quart del partit contra el cuer Canàries, com per un excés de tensió. I segurament per aquí van venir els mals de l'Uni ahir. La responsabilitat de saber que, de cap de les maneres, es podia quedar fora de la final va ser una càrrega massa feixuga de portar. Un problema al qual s'hi va afegir l'exhibició, just en la cita que més gent del bàsquet femení reuneix, que portarà Roselis Silva a tenir un molt bon contracte la temporada vinent. La base veneçolana de l'Araski va fer uns vint primers vint minuts sensacioanals, 15 punts i 23 de valoració, i va provocar que, tot i no olorar gairebé cap rebot, el seu equip va anar gairebé sempre per davant en el marcador.
I, si a la primera meitat, una zona 1-1-3 de l'Araski havia estat un gran maldecap per a l'Uni, que no aconseguia ficar a dins els tirs alliberats que li concedien en els laterals, Èric Surís va provar amb una 2-3 en el tercer quart que li donaria bons resultats. Les basques van tenir més problemes per anotar i, en canvi, l'Uni a cop de rebot ofensiu i de tirs lliures avançava. Al principi del darrer quart, i amb Jordana a la banqueta per quatre faltes, dos tirs de Haley Peters donaven a l'Uni la que seria el seu màxim avantatge del partit (51-61).
Llavors, però, va ser Rondtree qui va rescatar l'Araski des de prop de cistella per tornar a equilibrar el partit contra un Uni que seguia fallant tot el que tirava de fora. Rondtree va empatar el partit a 64 i, després de dos nous tirs lliures de Peters i un grapat d'errades per les dues bandes, arribaria el 66-66 d'Irati Etxarri i el cara o creu final decidit amb el triple de Jordana, uns tirs lliures de Leo Rodríguez i els rebots ofensius de Mima Coulibaly.
