El dia de la presentació a l'Ajuntament de Girona, el vicepresident de la Federació Espanyola de Bàsquet, Jose Montero, pronosticava que la celebració de la Copa a Girona marcaria un «abans i un després» en la competició i en el bàsquet femení. Unes paraules que, ja amb la competició en marxa, el president de la FEB, Jorge Garbajosa, ratificava parlant de «punt d'inflexió» i, anant més enllà, «agraïa l'ambició amb què Girona s'ha agafat l'organització d'aquesta Copa, amb suports clau de la federació catalana i les institucions, i els mitjans de comunicació bolcats, i l'afegit d'una gran idea de l'Uni com és la Minicopa de la qual prenem nota». Les paraules dels dos homes forts del bàsquet FEB actual, Garbajosa i Montero, verbalitzen les sensacions molt positives que -amb l'excepció d'alguna part, ni de bon tros, de la gent de l'entorn de l'Avenida- es van endur de Girona la majoria de clubs i aficions que van participar en la Copa i la Minicopa. «Hem deixat el llistó molt alt, ha estat la millor Copa de la història», explicava ahir el president de l'Spar Citylift Girona, Llorenç Biargé, que tenia molt clar que el club gironí havia demostrat de portes enfora tenir «un gran projecte de bàsquet, capaç d'engrescar la gent i que pot ser un producte molt atractiu».

En una línia una mica més moderada que la del seu president, el director esportiu del club de Fontajau, Pere Puig, aparcava ahir al matí el cansament d'uns dies de molta feina per fer «un balanç molt positiu de Copa tot i el regust amarg per la derrota». Puig, que està implicat en el projecte de l'Uni des de la seva gestació, té clar que classificar-se per a la final demostra que «el club segueix fent passes endavant esportivament». I, per l'altre costat, el tema organitzatiu i de creixement de club, Pere Puig valorava el cap de setmana com «alguna cosa més que passes endavant, la Copa ha suposat un arrelament encara més fort del que ja tenia l'Uni amb el territori». Els més de 4.200 espectadors que van veure en directe la final de diumenge a Fontajau són una gran xifra, molt bona per al bàsquet femení, però Puig està convençut que encara podria haver estat més alta amb un altre horari. «Jugant a les sis de la tarda podríem haver tingut un problema gros perquè tothom hi cabés. A dos quarts de nou hi havia poca mainada de la que ve habitualment en els partits de lliga».

La idea amb què Biargé va acabar la Copa, «el bàsquet femení pot ser un producte molt atractiu», encaixa bé amb la filosofia que vol implementar Jorge Garbajosa. «El que hem de fer és rentar la roba bruta a casa i, de cara a fora, a la gent vendre-li tot el bo que té el bàsquet, que és competició, esport, diversió, família...», explicava l'exjugador NBA en una entrevista diumenge al Diari de Girona. «Tothom ha de ser conscient que com més gran sigui el bàsquet, millor per a tots. Jugadors, clubs masculins, femenins, àrbitres...», reflexionava diumenge Garbajosa mentre que, un cop passada la Copa, Llorenç Biargé deixava molt clar que «a Girona tenim moltes idees per potenciar el bàsquet femení».

«A la federació espanyola ara hi ha nous aires, perquè amb l'antiga guàrdia aquesta Copa segur que hauria anat a Salamanca», assegurava Biargé, per a qui «un primer pas seria recuperar una associació de clubs potents que busqués patrocinadors per a la lliga i un acord amb les televisions». Anant més al detall, Biargé apuntava que «un primer pas» seria augmentar la lliga fins a, com a mínim, setze equips, mentre que, parlant de la Copa, aquests dies a Girona hi hagut molta coincidència, aquí els representants del Perfumería Avenida també es desmarcaven, que el millor format per a la competició seria amb vuit equips com passa, des de moltes temporades, en el bàsquet masculí amb la Copa ACB.