«Ara ve el millor després d´aquests mesos durs de treball i sacrifici» escrivia diumenge a la tarda el carriler del Peralada Sergi Álamo, poques hores després d´haver tornat a sentir-se futbolista. Enrere quedava mig any lesionat, des que aquell maleït 8 de setembre es va trencar en un entrenament amb els jugadors del Girona descartats per al partit de Copa a Osca. Ruptura al peronnè i dels lligaments interns del turmell dret, i una llarga travessia que va tenir punt i final al camp del Granollers. Álamo va tenir l´últim quart d´hora de joc després de rellevar Djak Traoré. Tot va anar perfecte. L´única cosa que va acabar lamentant va ser el resultat (0-0), perquè el seu caràcter és guanyador. «Jo soc dels que pensa que podem prendre el lideratge a l´Olot en les 9 jornades que resten. Ells encara han de venir a Peralada i si guanyem els nostres partits i també els tombem a casa, ho podem aconseguir», subratllava ahir. Ara el desavantatge entre el primer i el segon classificat de Tercera és de cinc punts.

Álamo ha tornat «més fort mentalment» després de sis mesos treballant a l´ombra per recuperar-se, al costat de Richy, del Girona, i dels fisioterapeutes, recuperadors i serveis mèdics del club de Montilivi. Amb 18 anys, tot anava sobre rodes per al jugador gironí fins la lesió. El Girona el va renovar fins al 2019, després d´un any destacat al juvenil de Divisió d´Honor i després d´haver tingut el premi de fer l´estada de pretemporada a Manchester amb el primer equip, va acabar cedit al Peralada. Però només hi va poder jugar dos partits, a principi de temporada, contra l´Europa i el Vilassar. El fatídic entrenament a l´annex de Montilivi va trencar-li la continuïtat en el que podria haver sigut el seu gran any, i que encara espera poder arreglar «ajudant els meus clubs en els seus objectius». D´entrada, a dur el Peralada al play-off i, qui sap, si celebrant l´ascens a Segona B. I no vol que sigui l´únic, perquè aquest any sí també veu el «seu» Girona a Primera.

«Tenia moltes ganes de jugar, em vaig sentir molt bé i el turmell va respondre», explicava ahir el futbolista, que ja intuïa que podia tenir minuts després d´haver parlat durant la setmana amb Arnau Sala. Sergi Álamo ja feia dies que treballava amb el grup, acumulava un mes i mig tocant pilota, però tant ell com els tècnics i recuperadors han volgut ser molt prudents. Perduts sis mesos, ja no venia d´una setmana i l´important era reaparèixer amb totes les garanties. Que un pas endavant massa d´hora no en fossin dos endarrere unes setmanes més tard.

La lesió «m´ha servit per ser més fort mentalment. Per un futbolista és important ser fort de cap i confiar en ell mateix. Estic molt agraït a la familia, als fisios, als companys, als metges i als tècnics perquè han confiat en mi i jo ara en aquesta recta final de temporada els ho vull retornar». El primer objectiu és confirmar la plaça per a la promoció del Peralada (caurà en les properes setmanes) però Álamo no renuncia a retallar els cinc punts de diferència que té l´Olot en el lideratge. «Seria important perquè podríem pujar fent una única eliminatòria i, a més, en cas de fallar, pots anar a la repesca», recorda. En tot cas, el ­carriler gironí està «il·lusionat» a disputar la fase d´ascens i poder celebrar l´èxit tant amb el Peralada com amb el Girona, amb el qual s´entrenava fins que es va lesionar. «Tots van a una i l´equip que hi ha és espectacular. No es pot escapar l´ascens», relata.

Després del partit de Granollers, Arnau Sala i Ivan Hammouch el van felicitar. Li van recordar que la lesió ja formava part del passat i que a partir d´ara el futur era seu. Però aquell 8 de setembre encara està fresc: «Fèiem un circuit, havíem de saltar unes tanques i xutar. Jo sóc esquerrà i en un moment donat quan ho vaig fer la cama dreta va relliscar endavant i va quedar-me clavada a la gespa. De seguida vaig saber que m'havia fet mal de debò, perquè la sensació al turmell era molt desagradable». L'endemà l'operaven d'una ruptura al peronnè i dels lligaments interns del turmell dret, i començava un llarg camí de recuperació. Richy, que també va haver de passar pel quiròfan i que encara està de baixa, ha sigut un dels seus grans suports tot aquest temps, i sovint han treballat junts, a l´ombra, per tornar més forts.