Dissabte, just després d'acabar el segon partit a Fontajau, Miguel Ángel Ortega reconeixia sense problemes que la seva derrota havia començat a gestar-se pel canvi de criteri arbitral respecte al primer episodi de la final a Salamanca. «En veure'ns ràpid amb faltes, això ens ha intimidat per poder defensar com ho fem normalment», explicava el tècnic del Perfumerías Avenida que, però, ja avisava de cara al partit d'aquest vespre (21.00) a Salamanca: «Allà, la nostra afició ens ha de fer campions»... Ahir, ja des de Salamanca, on l'equip gironí va arribar al migdia, Èric Surís incidia en els mateixos conceptes que Ortega havia fet servir 48 hores abans. És a dir: ambient i arbitratge. «Ens espera un ambient difícil. El públic pressionarà molt els àrbitres i l'Avenida estarà molt agressiu en defensa intentant-nos treure el partit. Amb la seva defensa al límit, et fan cometre més errades i és llavors quan et desesperes i perds la concentració», analitzava Surís. I aquí hi ha la pregunta principal: l'ambient i la pressió sobre àrbitres i rivals de l'olla a pressió « Infierno Azul», en la denominació autòctona del Würzburg, permetrà que es torni a veure un gran partit de bàsquet com el dissabte o no hi ha més remei que tornar a presenciar una lluita en el fang com la que, sobretot en el tercer quart, es va veure dimecres en el primer cop que la final va trepitjar Salamanca?

En una línia molt semblant a la que havia fet servir Xavi Fernández entre el primer i el segon partit, Pere Puig reclamava diumenge un «arbitratge valent». Germán Morales i Susana Gómez, dos àrbitres clàssics de Lliga Femenina-1, seran els encarregats de situar el llistó. De decidir quins contactes són faltes i quins són, simplement, una bona defensa agressiva. Un arbitratge que penalitzi molt els contactes perjudica més l'Avenida que l'Uni perquè, encara que les gironines corrin el perill de poder comptar pocs minuts amb Coulibaly, a les castellanes, veure com les seves jugadores es van carregant de faltes, les va deixant sense el principal senyal d'identitat dels equips d'Ortega: una pressió a tota la pista que ha convertit l'Avenida que entrenava Alberto Miranda -un grup d'estrelles que fallava en els moments importants- en l'actual màquina d'acaparar títols que entrena el tècnic de l'Hospitalet de Llobregat. L'Uni pot compensar els problemes de faltes de Coulibaly amb Kristina Alminaite i, a sobre, la pivot lituana és perfecta per a les defenses en zona que tant li costen d'atacar a l'Avenida, mentre que si Givens i Beard arriben aviat a les tres faltes. al Würzburg s'encenen totes les alarmes.

Més enllà de les faltes i del propòsit d'Ortega de defensar i recuperar pilotes per no haver d'atacar en estàtic contra zona, el partit d'aquest dimarts també passarà per la capacitat de desequilibrar dels grans noms propis dels dos equips. Sílvia Domínguez, Jelena Milovanovic, Ify Ibekwe... Talents enormes capaces de desequilibrar un partit assumint la responsabilitat en atac. Als espectadors de Fontajau els va quedar gravat a la memòria l'exhibició de la base de l'Avenida a la segona part de la final de Copa; i encara han de tenir més fresc el gran partit d'Ibekwe del passat dissabte amb l'aler nord-americana jugant el seu millor partit de la temporada i demostrant que, deslliurada de problemes físics i concentrada, només necessita tenir el suficient punt d'ambició per fer valer un físic molt privilegiat que es veu realment poc en bàsquet femení.

Milovanovic no té el físic d'Ibekwe, però, en canvi, l'aler pivot sèrbia juga a bàsquet amb una facilitat natural increïble. En el primer partit de la sèrie va fer un estrip a la defensa de l'Uni, però en el segon la presència d'Alminaite li va complicar més la vida per trobar tirs alliberats de quatre o cinc metres. Milovanovic és el punt de talent que l'Avenida té a la recàmera quan la pressió defensiva de Givens, Berd, Domínguez i Laura Gil no pot trencar els partits. Ortega prefereix el pla A, i de fet Milovanovic jugarà avui el seu últim partit amb l'Avenida, però el potencial econòmic del club de Salamanca es tradueix en una plantilla que decanta un partit alimentant-se de qualsevol font per anotar punts. Si no és Domínguez, és Givens, Milovanovic, Elonu, De Souza, Beard...

La missió de l'Uni no és gens fàcil. Necessita guanyar a Würzburg. Un pavelló on l'Avenida no ha perd un partit de lliga des de fa més de dos anys. Aquell dia, 18 d'abril del 2015, l'Uni va aconseguir una victòria que, cinc dies després, li donaria la seva primera lliga a Fontajau, i avui tornarà a buscar repetir la gesta. Des de llavors, l'Avenida no ha tornat a perdre al seu pavelló en un partit de lliga. Repetir-ho avui seria una proesa. I la imatge de Noe Jordana recollint el trofeu de campiones de lliga al mig de la pista del pavelló de Salamanca seria una foto d'aquelles que s'acaben descolorint després d'anys i anys de veure-les penjades a la paret.