El Reial Madrid va fer el penúltim pas cap al desafiament de la seva dotzena Copa d'Europa, desbordat, espantat i tremolós amb un 2-0 de l'Atlètic de Madrid en 16 minuts, però resolutiu i eficaç després, a la vora del descans, per frustrar el més que creïble ímpetu de remuntada i l'enorme inici matalasser. El Reial Madrid serà el proper 3 de juny a la final de Cardiff davant del Juventus perquè va trobar Karim Benzema i un gol definitiu d'Isco Alarcón al minut 42; l'Atlètic es queda a les semifinals, una altra vegada davant el seu «etern» rival, però amb un mèrit incalculable, capaç d'expressar al camp una gesta incompleta.

Perquè hi va haver eliminatòria durant 42 minuts del duel de tornada. Ni tan sols el 3-0 en contra de fa una setmana va apagar la fe de l'Atlètic, un equip que, demostrat està, no desisteix mai, ni davant el repte més difícil. Ni ahir davant quelcom que fet i fet va ser impossible, però va semblar possible gairebé tot el primer temps.

En un quart d'hora, ja havia aconseguit potser molt més del que era creïble per a molts en un enfrontament d'aquestes característiques. En una agitació extrema, amb un impressionant desplegament, al màxim de revolucions, amb el suport del Calderón, amb emoció, una posada en escena desbordant, una ambició incontenible i amb dos gols.

Al primer minut ja ho havia intentat Griezmann; al segon un xut de Cristiano Ronaldo; al cinc l'imparable Carrasco va centrar per a la rematada de Koke repel·lida per Keylor Navas i hi va haver un cop de cap de Fernando Torres; al set, ja amb una targeta per a cada equip, una aturada sensacional d'Oblak a Casemiro, al vuit un xut amb l'esquerra de Saül...

Sense un segon de pausa

Sense un segon de pausa, sense un segon de treva, l'inici que volia l'Atlètic, el que no li agradava gens al Reial Madrid i el gol del conjunt blanc-i-vermell amb un cop de cap al primer pal de Saül en un servei de córner de Koke; un 1-0 per somiar, per creure encara més amb el 2-0 dos minuts després, gairebé immediatament.

Ningú podia frenar Carrasco. Ni Marcelo ni les ajudes de Sergio Ramos ni ningú que se li posés per davant. De la seva jugada i de la seva passada va sorgir el penal que va cometre Varane sobre Fernando Torres, que va transformar després Griezmann davant Keylor Navas i que va posar a tota pressió el Calderón. Feia falta un gol per igualar un Madrid superat.

Superat per un Atlètic temible, per l'ambient i per un cicló del qual es va recompondre a poc a poc, instant a instant, primer amb les aparicions del notable Isco, l'únic que semblava ser sobre el camp en el primer tram; després amb la pilota, també amb el pas enrere que havia fet l'equip local tan a prop de la remuntada que va contemporitzar, potser massa, potser també pel seu adversari.

Es va aturar tot llavors. Ni ocasions de l'Atlètic ni del Reial Madrid. No sortia el partit de les topades, les segones jugades, les faltes o alguna targeta més fins a la irrupció decisiva de Karim Benzema, un jugador moltes vegades en dubte, però ple de talent quan s'ho proposa, ahir quan més ho va necessitar el seu equip.

Va ser al minut 42, quan va fer una acció genial a la vora de la línia de fons amb què va deixar enrere tres oponents. Després, el xut de Toni Kroos, la fenomenal resposta d'Oblak i el rebuig a l'àrea petita, que va enviar a la xarxa Isco (2-1) i el Madrid que s'havia recompost, havia arribat l'hora de respirar definitivament.

Un cop decisiu perquè exigia tres gols més de l'Atlètic, una gesta impensable per a qualsevol, per molt que encara quedés un segon temps sencer, del qual va sortir vencedor en el marcador del duel de tornada, però no de l'eliminatòria, marcada des del partit d'anada.