Era el seu últim port. Alberto Contador havia anunciat, abans de La Vuelta, que es retiraria al final d'aquesta temporada. Anava a la ronda per aconseguir guanyar-la, amb l'ambició de sempre, però en la primera gran etapa de muntanya va perdre un temps preciós i les opcions a vestir de vermell a Madrid.

Això, enlloc de desanimar el madrileny, va propiciar que, sense estar vigilat de prop pels favorits a la victòria final -de fet, Froome- tingués més llibertat de moviments durant totes les etapes i, en les que es trobava amb més força, era el que va estar donant espectacle, i es va aixecar sobre la bicicleta i intentar sorprendre la resta cada vegada que la carretera començava a mirar cap enlaire.

Ho va provar en gairebé totes les etapes i, ahir, al final, va aconseguir la victòria. En una jornada freda i plujosa, amb tres ports durs, essent el temut Angliru l'últim, Contador va convèncer el seu company d'equip Jarlinson Pantano perquè l'ajudés a escapar-se del marcatge de Froome i companyia per poder iniciar l'ascensió al port en solitari. I així ho va fer. Pantano el va acompanyar els tres primers quilòmetres i després el madrileny se'n va anar tot sol.

Va arribar a tenir un avantatge de gairebé un minut i mig i una posició al podi, però l'Angliru és molt dur, amb rampes de fins al 23% i, al final, va haver de renunciar al podi, que serà ocupat per Froome, Nibali i Zakarin, però va tornar a donar una classe de com es puja una muntanya. A dalt Contador, entre llàgrimes, deia que «només puc dir gràcies, aquesta Vuelta ha estat un regal».