FELIPE SANCHÓN · Davanter del Sabadell

«Tant de bo sigui molt de temps l'autor de l'últim gol del Girona a Segona»

El de Sant Boi tornarà diumenge a terres gironines per enfrontar-se al Peralada · Ho farà content després d'haver recuperat el somriure (ja duu 7 gols a Segona B) i satisfet de veure el seu Girona competint amb èxit a Primera

07.02.2018 | 10:51
Felipe Sanchón pressiona Samuel Llorca (Hèrcules) en un partit d´aquesta temporada.

Les coses del futbol. L'any passat va viure de primera mà l'ascens del Girona i diumenge li toca enfrontar-se al seu filial, el Peralada.

Sí. Serà el filial però sempre és especial tornar a terres gironines i retrobar-me amb gent que m'aprecio molt de temporades anteriors.

La temporada passada va jugar només 4 partits i tots al tram final. Van ser prou per permetre-li viure i gaudir l'ascens com qualsevol altre?

Durant la temporada hi donava voltes, no li ho negaré. Veia que no havia jugat gens i pensava que no m'ho sentiria tan meu com si haguéssim pujat l'any del Lugo. Tot i això, quan ho van aconseguir, ho vaig sentir molt meu perquè, al final, he estat part important d'això. Vaig gaudir-ne com ho havia fet en el futbol i em vaig sentir l'ascens meu al 100%.

A més a més, va entrar a la història com l'autor de l'últim gol del Girona a Segona, a Còrdova. Això ja no li treu ningú.

El futbol de vegades et dona aquestes oportunitats. Tot i un any difícil pel fet de no jugar i ser conscient que tancava un cicle, me'n vaig anar content amb el gol i les mostres d'estima de la gent. Tant de bo sigui molt de temps l'autor de l'últim gol del Girona a Segona perquè voldrà dir que l'equip es manté a Primera. Per mi vestir la samarreta i marcar el dia de Còrdova va ser un orgull.

Després de tants intents fallits, semblava que no havia d'arribar mai l'ascens...

Hi havia precedents de coses dolentes que ens havien passat però sabíem que un any o altre havia de ser. Es fitxava gent de molt de nivell. El mèrit de ser a Primera és de tots: plantilla, míster, Quique Cárcel... Hi ha molts equips a l'estiu que tenen l'objectiu de pujar i no poden. Nosaltres vam estar-hi tres anys seguits lluitant, això té un mèrit grandiós. Es va ajuntar la gent ideal i va sortir bé.

Vostè parlava sempre del penal fallat contra l'Almeria en el «play-off» amb Rubi i del dia del Lugo com les seves grans espines. L'ascens les hi va treure totes?

Sabent que era el meu últim any a Girona pugéssim o no, almenys vaig poder anar-me'n tranquil. L'any de l'Almeria no va ser tan clar com el del Lugo. L'Almeria era favorit i ens va passar per sobre. Contra el Lugo sí que se'm va escapar l'oportunitat de poder estar amb el Girona a Primera Divisió. Tot i això, l'any passat vam aconseguir una cosa molt gran i jo vaig tenir l'oportunitat de poder ser-ne part, que és d'agrair. Me'n vaig poder anar amb un ascens sota el braç.

Algun minut més la temporada passada sí que l'hauria agraït, suposo?

Sabia que el meu cicle al Girona s'acabava. Em va saber greu, sí, lògicament. Ja és passat però mai acabaré d'entendre l'ostracisme tan gran en què em va tenir el míster. Són coses que passen al futbol. L'equip funcionava molt bé. Sempre em quedarà pensar que podia haver aportat una mica més.

Hi va parlar de per què va desaparèixer dels onzes a partir de la segona volta del curs 15-16?

Al seu dia, sí. No era res personal. Són circumstàncies. L'equip funcionava molt bé. Jo creia que podia haver entrat però ell considerava oportú que no. Ja és passat i això fa madurar encara més.

La festa de l'ascens sí que va ser històrica. Va poder seguir el ritme dels més joves?

Oi tant! Havia viscut l'ascens a Primera del Granada, que va ser espectacular, però fer-ho a Girona amb el meu equip i a casa meva va ser més especial. Mai oblidaré la gent com ens esperava a la celebració. L'afició es va bolcar amb nosaltres. Va ser una setmana de dormir poc però molt bonica i que va acabar amb el gol a Còrdova.

Amb quin record es queda dels seus 153 partits vestit de blanc-i-vermell?

El dia de Ponferrada (2013-14). Aquell partit va marcar el futur del Girona. Estàvem descendits i si haguéssim baixat no sé on seria ara el club perquè feia molt mala pinta. Em va marcar, aquell partit (1-2). El següent també, contra el Deportivo (3-1). Vaig fer el 2-0 i em va anar molt bé després d'una dura lesió. Aquells dos partits van obrir el camí de tot el que s'ha aconseguit després.

Ha tornat aquest any per veure partits de Primera a Montilivi?

No he pogut. Sol coincidir que tinc partit amb el Sabadell. Tot i això, sempre que puc els veig per televisió i sí que vaig ser a Cornellà per veure el partit contra l'Espanyol.

S'esperava que l'equip rutllés tan bé?

En part estic sorprès per la superioritat que mostren davant molts rivals. L'altre dia jugaven contra tot un Athletic i no ho semblava! El Girona té jugadors de molta qualitat però hi podia haver dubtes del nivell que podien oferir a Primera. És increïble i d'admirar.

A més a més, tret de Bernardo i Stuani, la resta de titulars habituals són els que van pujar el curs passat.

I amb Ramalho que tenia un peu a fora del club! La classificació parla per si sola. Són a dos punts d'Europa i acaben de pujar. Juguen contra rivals de molt de nivell i no es nota la diferència amb jugadors que mai han jugat a Primera. A més a més, fa ben poc alguns no jugaven ni a Segona A. Me n'alegro molt per tots els companys. Tant de bo continuïn així.

Què és el que més li agrada d'aquest Girona de Primera?

El sistema és el mateix de sempre. Molts rivals l'intenten copiar però no se'n surten. No he vist ningú jugar-hi com ho fa el Girona. A banda del sistema, el ritme que imposa l'equip als partits és superior sempre al dels rivals.

Va estar tan a prop de l'Olot com semblava a l'estiu?

Vam parlar força, sí, però tan a prop no hi vaig estar. Sí que vaig estar a punt d'anar-me'n a l'Índia però al final me'n vaig desdir per assumptes personals. Tenia l'Olot i llavors va sortir el Sabadell, un club històric i un projecte important. Em va agradar la idea i vaig signar.

Estan a zona mitjana i no acaben de treure el nas als llocs capdavanters. Quin és l'objectiu del Sabadell?

No ens movem de mitja taula i dels 4-5 punts respecte a la promoció. A Segona B costa guanyar partits. Es fan pocs gols, els camps són dolentíssims...Ara hem incorporat el davanter Arturo (ex-Llagostera) i esperem que ens aporti molt. Hi ha molts equips amb grans pressupostos com Mallorca, Elx, Hèrcules, Vila-real B... Tenim un bon projecte però potser el club es marca altres terminis. Som un equip nou però ambiciós i ho intentarem fins al final. Es tracta d'enganxar un parell de victòries consecutives.

Ja duu 7 gols. Ha recuperat la il·lusió pel futbol o mai l'havia perduda?

A Girona hi estava tan a gust malgrat no jugar... El vestidor i la bona gent que hi havia feia que no perdés la il·lusió. Ara soc feliç també. Ho jugo tot, em surten bé les coses i com que ja tinc una edat, continuo igual d'il·lusionat.

Amb vostè, Migue i Ángel Martínez el Sabadell té bona representació d'exgironins.

Sí! Sempre és bo conèixer gent quan arribes a un equip nou. Hi ha un grup molt bo i això es nota.

Com els va a Migue i Ángel? Estan en forma també?

És clar! En Migue està com sempre, fort com un roure. L'Ángel ha assolit un nivell espectacular. Venia d'una greu lesió i està realment molt bé.

Diumenge els espera un Peralada que amb Chicho està remuntant.

Sí, ja els hem estudiat una mica. Sabem que s'han reforçat amb Manel i el porter. Estan tenint bons resultats. Els desitjo, com a part del Girona que són, que els vagi molt bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades



Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema