Xavi, sobre la final amb el PSG: «Estic excitat, és una oportunitat molt gran»

El tècnic del Barça expressa el seu optimisme, demana que Montjuïc sigui «una caldera» i avisa que «tocarà patir» malgrat el 2-3 de l’anada

Joan Laporta abraça Xavi Hernández i el seu germà Òscar Hernández. | ALBERTO ESTÉVEZ/EFE

Joan Laporta abraça Xavi Hernández i el seu germà Òscar Hernández. | ALBERTO ESTÉVEZ/EFE / marcos lópez. barcelona

Marcos López

Estava ahir el Barça treballant al camp Tito Vilanova de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. I llavors va aparèixer, amb vestit fosc i caminar tranquil, Joan Laporta. Sabia el president que estava al centre de l’escenari. Anava en solitari camí de la trobada de Xavi. Anava el dirigent atraient la mirada dels periodistes perquè aquesta escena es va produir en el quart d’hora inicial, just quan hi ha les càmeres. Laporta es va abraçar al tècnic de forma còmplice i després es va posar a xerrar amb ell i el seu cos tècnic: Òscar Hernández, el segon entrenador, i Sergio Alegre, el tècnic.

Saludats tots, Laporta va abandonar la gespa després de visualitzar el poderós missatge d’unitat previ al partit més important de la temporada. Fins ara, clar. Al partit que defineix el projecte actual. I, qui sap, si de futur del club. D’aquí, que el president volgués exhibir la seva abraçada a Xavi. Ho va poder fer en la intimitat del vestuari de la ciutat esportiva. O fins i tot a la mateixa gespa, esperant-lo abans de l’inici de l’última sessió de l’equip. «Estic feliç de veure’l, estem excitats, s’ha recuperat la il·lusió, és una gran oportunitat per al club i per al barcelonisme», va precisar el tècnic.

Laporta, amb aquesta caminada, lenta, tranquil·la i confiada, de gairebé un minut, guanyava temps fins a fondre’s en l’abraçada amb l’entrenador al qual va sostenir al gener per ser qui era. «Una llegenda del club». Si Xavi hagués estat un entrenador qualsevol portaria gairebé tres mesos a l’atur. Però va resistir Laporta i el Barça treu el cap a una semifinal de la Champions, fita no aconseguida des de 2019 amb Bartomeu a la llotja i Valverde a la banqueta, previ a l’escarn d’Anfield (4-0). «Tornar a veure als culers així ja és un èxit, però l’objectiu és passar a semifinals i seria molt il·lusionant», va declarar Xavi.

«Estic excitat pel partit, el barcelonisme, també. Les victòries et donen alleujament i les derrotes, com va dir Ancelotti, no et deixen gairebé ni respirar. Estic molt content i il·lusionat de ser aquí», va precisar el tècnic, indicant que «s’ha alliberat tothom» després del seu anunci de l’adeu, efectuat al gener i executat al juny. «Us preocupeu molt per mi quan fa tres mesos no ho fèieu», va dir als periodistes. «L’important no soc jo, l’important és que l’equip passi a semifinals. Crec que va ser fenomenal que ho digués».

Per això, només acabar dimecres passat a París el millor partit mai vist del Barça de Xavi a Europa (2-3 al PSG al Parc dels Prínceps) va arribar un missatge d’orgull i de prudència. Orgull i prudència del tècnic, conscient que «no tot està fet», apropant-se aquest dimarts (21.00 h, Movistar Liga de Campeones) a l’encontre més transcendent des que va aterrar al Camp Nou el novembre de 2021. És la nit que obre el camí a les semifinals de la Champions, lloc inhòspit en l’últim lustre per a un club que ha estat desposseït de la seva grandesa europea.